EDUCACIÓ

Revés del Consell d’Estat a la política lingüística de Wert

Exigeix refer el decret sobre l’escolarització en castellà

Revés del Consell d’Estat al ministre d’Educació, José Ignació Wert. Un informe de l’òrgan consultiu del govern espanyol demana al ministre que reformuli completament el projecte de decret que desplega un dels punts més controvertits de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce): el que preveu que la Generalitat assumeixi el cost de l’escolarització en centres privats dels alumnes que vulguin el castellà com a llengua vehicular. El dictamen, que no és vinculant però suposa un missatge nítid al ministeri, considera que no s’ha calculat seriosament el cost d’una mesura d’aquestes característiques i subratlla que la norma impulsada pel PP presenta llacunes rellevants. Després de conèixer-ne el contingut, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va exigir la retirada del decret que desplega la disposició addicional 38 de la Lomce.

L’informe reclama al govern espanyol canvis substancials. “Es troba a faltar [...] una valoració adequada de l’impacte d’aquesta iniciativa normativa en les comunitats autònomes implicades”, exposa el document, avançat per TV3. “El Consell d’Estat entén que al projecte li falta la precisió necessària en qüestions rellevants”, argumenta el dictamen. A banda de l’absència d’un càlcul precís del que costaria sufragar l’escolarització en castellà dels alumnes que ho exigeixin, l’informe lamenta que tampoc es tingui en compte l’efecte crida que suposaria la mesura i critica que no es posi límit al cost de la plaça que pagaria l’administració. El document també fa constar que no queda establert què passaria si l’única escola que es pot assignar no agrada als pares per motius ideològics. I considera que la distància de casa a la qual es pot escolaritzar un alumne està definida amb conceptes jurídics poc sòlids.

Un altre cop al ministre

La clatellada del Consell d’Estat deixa en una situació compromesa el ministre Wert, que observa -per segona vegada- com l’òrgan consultiu del govern espanyol qüestiona seriosament una de les mesures més polèmiques de la llei, la imposició a la Generalitat dels costos de l’oferta educativa en castellà. El Consell d’Estat va emetre un altre informe l’abril del 2013 en què ja va rebutjar la proposta de Wert de fer pagar a la Generalitat l’escola privada als pares que volen l’escolarització dels fills en castellà. Per a la institució, aquest era un aspecte que calia revisar perquè afectava l’àmbit de decisió de les comunitats autònomes. Tot i que els dictàmens de l’òrgan consultiu no són vinculants, l’executiu del PP va reformular la seva proposta inicial: va plantejar que seria l’Estat qui pagaria l’escola en castellà, però en descomptaria la despesa de les transferències a la Generalitat.

La consellera d’Ensenyament va afanyar-se ahir a subratllar que l’informe del Consell d’Estat és un “cop molt dur” per al ministeri. Rigau va recordar que el dictamen utilitza uns arguments que coincideixen amb els que defensava la Generalitat, unes raons que van servir per presentar un recurs contra el decret davant del Tribunal Constitucional. “Entenem que tècnicament [el decret] està molt mal fet i compromet pressupostos que no estan previstos -va comentar Rigau-. Pretén una acció que ni és necessària ni és aplicable, i només respon a una precipitació o bé a una obsessió”, va afegir la consellera. El Govern considera que el decret de desplegament de la disposició addicional 38 trenca el model d’immersió lingüística. “Nosaltres sabem que, si prenem com a referència la sentència de l’Estatut, s’ha demostrat que el castellà també està present en el sistema”, apunta Rigau, que creu que Wert hauria de renunciar a desenvolupar-la perquè “queda clar que el català i el castellà a Catalunya s’aprenen bé”.

Queixes per la prova de matemàtiques

Els alumnes que van completar ahir l’examen de l’assignatura de matemàtiques -a la segona jornada de la selectivitat- es van queixar de la dificultat de la prova. Els alumnes van assegurar que aquest cop no hi havia errors, però van expressar el seu malestar. A l’examen d’història hi va aparèixer un fragment de la Historia de España de Manuel Tuñón de Lara sobre el dictador Primo de Rivera.