Creix el rebuig a la llei Gallardón
Monago eixampla l'esquerda al PP, i CiU insisteix en la tramitació d'una llei catalana de l'avortament
BarcelonaEl ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha recollit una allau de crítiques després de presentar l'avantprojecte de llei de protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada, la polèmica reforma de la llei de l'avortament. José Antonio Monago, president d'Extremadura -el PP controla l'executiu gràcies als vots d'IU-, va afegir-se aquest dilluns a les veus que censuren la proposta del ministre. "Ningú pot negar a ningú el seu dret a ser mare. Ni tampoc ningú pot obligar ningú a ser-ho", va dir Monago en el discurs institucional de Cap d'Any. Fins ara només el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, havia suggerit canvis en la tramitació de la llei de l'avortament al Congrés i al Senat.
Al PP, les tensions són evidents. A Catalunya, la Generalitat estudia fórmules per esmorteir l'abast de la reforma. Aquest dilluns s'hi va referir Jordi Turull, president del grup parlamentari de CiU, que va defensar en una entrevista a l'agència Europa Press la tramitació d'una llei catalana de drets i salut sexual i reproductiva. Aquest és un mandat que el Parlament va fer al Govern al mes de setembre, en el marc del debat de política general, tot i que uns mesos abans, al maig, ja s'havia aprovat una resolució que rebutjava la proposta de reforma de l'Estat.
Turull va subratllar aquest dilluns que Catalunya estudia quin és el marge de maniobra competencial per minimitzar l'impacte de la iniciativa del PP. "Mirarem quin nivell de competències podem aprofitar al màxim per intentar que [la llei de l'avortament] es quedi com estava", va argumentar Turull, un treball liderat des del departament de Salut. Portaveus de la conselleria de Boi Ruiz van apuntar a l'ARA la voluntat d'arribar "fins on es pugui" per mantenir la legislació "tal com està". Des de CiU es recordava que primer caldrà conèixer el text que es validi en el tràmit al Congrés -tot just s'ha presentat l'avantprojecte de llei- i establir de quines competències disposa la Generalitat per trobar subterfugis al canvi de legislació validat al consell de ministres del 20 de desembre.
Juristes consultats per l'ARA apuntaven la dificultat d'incidir en les lleis que desenvolupen drets fonamentals i llibertats públiques, tal com recull l'article 81 de la Constitució, que estableix que l'aprovació, modificació o derogació d'aquestes lleis exigeix majoria absoluta al Congrés de Diputats. Catalunya, doncs, hauria de buscar escletxes en la gestió o aplicació de la legislació estatal. Un exemple: en la utilització del vel integral -el burca o el nicab- el Govern madura una llei catalana, encara en fase d'elaboració, que en regularà l'ús en edificis i espais públics. Un altre exemple: la Generalitat es va avançar al ministeri de Sanitat a l'hora d'establir restriccions en el consum dels cigarrets electrònics.
Un requeriment del Parlament
Turull va argumentar que la reforma de l'Estat "és un error" perquè trenca un marc legal que generava consens social, i va recordar que l'avantprojecte de Gallardón ja ha generat divergències dins del PP. "És una gran regressió i és tornar a situar en el conflicte polític un tema molt personal i que, a ulls de tot el món, estava ben resolt", va recordar el dirigent de la federació nacionalista.
Boi Ruiz havia expressat que la reforma proposada pel PP no s'hauria d'aplicar a Catalunya, atès que el Parlament aposta per una llei pròpia que reguli el dret a l'avortament. "No fem un problema on no n'hi ha", havia demanat el conseller. La cambra catalana va rebutjar al mes de maig per àmplia majoria la llei que ja havia anunciat el govern espanyol. ERC, PSC, ICV-EUiA, la CUP i la major part dels diputats de CDC -que tenien llibertat de vot- van votar a favor de la moció que rebutjava la reforma; Unió, C's i dos diputats de CDC -la consellera Irene Rigau i Glòria Renom- es van abstenir, i el PP hi va votar en contra. El Parlament també va validar al mes de setembre, durant el debat de política general, resolucions a favor d'impulsar una llei catalana, de dotar de recursos la llei espanyola vigent -aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero l'any 2010- i de blindar els drets que hi preveu.
