Teresa Casals: “A l’escola se l’ha de deixar lliure, que ja té prou feina”

BarcelonaTeresa Casals verbalitza els arguments que han portat la plataforma Somescola, integrada per 43 entitats que representen la societat civil catalana, a manifestar-se avui en defensa del model d’immersió.

La mobilització d’avui a Barcelona és un gest de força en defensa de l’escola en català.

No som del parer, i ho hem demostrat, de fer sortir constantment la gent de les escoles. Hem fet sempre crides reactives, arran de les sentències judicials. Però la situació ha empitjorat, amb la interlocutòria que insta a aplicar el 25% de l’horari lectiu en castellà. Ara que arriba el final de curs és un bon moment per fer balanç. I a Somescola, en què confluïm 43 entitats, hi ha dues anàlisis que compartim: l’eix lingüístic de l’escola catalana és el català i la decisió de la configuració del currículum i de la seva aplicació pertany al Parlament. Estem en contra de les invasions de competències i dels atacs a la llengua. La nostra llengua ha sigut un element integrador. Els objectius que ens havíem proposat quan vam passar d’una escola franquista a una de democràtica passaven per integrar tots els alumnes més enllà del seu origen lingüístic. Ho fèiem quan es parlava en castellà i també ara, quan al país hi tenim representades 230 llengües. El que hem fet ha sigut un miracle. El projecte de la nostra escola és per a tothom, i bàsicament per als no catalanoparlants. Estem satisfets d’aquest model d’escola i sortirem al carrer per dir que el curs que ve volem començar-lo amb aquest mateix model.

Està en perill aquest model?

Amb la sentència en contra de l’Estatut ja vam dir que quan es deia que el català podia ser llengua vehicular i el castellà també s’obria una escletxa que amenaçava el model d’immersió, una escletxa que s’ha anat eixamplant. Fins a aquell moment totes les sentències als tribunals van ser favorables a la immersió. Però a banda de les sentències judicials i de la llei Wert, al País Valencià i a les illes Balears, on mana el PP, aquesta ofensiva contra el català ja s’aplica.

La crida de la manifestació és unitària. També s’hi han sumat Escola Valenciana i l’Assemblea de Docents de les Illes Balears.

Nosaltres som molt conscients de quina és la nostra comunitat lingüística. Quan s’ataca un territori, s’ataca el conjunt de la llengua. La nostra és una llengua d’abast mitjà, no petit. Petits ho són els maltesos, un país amb 300.000 habitants i que són llengua oficial a Europa. Nosaltres tenim 12 milions de parlants i som una llengua d’abast mitjà.

Com s’ha de respondre a la llei Wert? El camí és la insubmissió?

Ja hi ha un grup d’escoles que demanen la insubmissió. La insubmissió vol dir arriscar-te a perdre el sou i la feina. El que demanem és el màxim suport a la gent que opti per la via de la insubmissió a la llei. I també sol·licitem suport a la Generalitat.

El Govern ha optat per dilatar en el temps l’aplicació de la llei, no per la insubmissió.

Això és el que ha fet fins ara, però hem arribat a un límit. La dilació s’ha acabat. En tots els processos jurídics arriba un dia que ha de ser caixa o faixa. I ara ho és. El curs que ve serà el curs en el qual haurem de dir què fem. I demanem a la Generalitat que no faci ni un pas enrere. Ensenyament sabrà el que ha de fer.

És estrany que els jutges facin la feina dels pedagogs i fixin el 25% de classes en castellà.

És intolerable. Aquesta idea monolítica que totes les escoles són iguals és una idea del segle XIX. Els països que van endavant i que estan al capdamunt dels rànquings educatius són els que permeten que els projectes educatius dels centres s’adaptin al seu entorn, sempre que es compleixin uns objectius comuns.

¿S’ha creat una situació d’indefensió en el sistema educatiu?

És evident. S’ha judicialitzat l’ensenyament i s’ha creat inseguretat jurídica. A l’escola se l’ha de deixar lliure, que ja té prou feina.Wert és un sociòleg ungit per la FAES que té l’objectiu d’espanyolitzar els nens catalans, tal com va verbalitzar ell mateix. No se’n va amagar. Està obsessionat amb el sentiment de pertinença que crea l’escola. Per això volen esquerdar la llengua. El problema és que han fet tard.

En una Catalunya independent, quina política lingüística hauria d’aplicar el Govern?

En una pròxima Catalunya independent, el català ha de ser la llengua absolutament central del país: la llengua de l’administració i de l’escola, però també de l’etiquetatge i el cinema. Com en qualsevol país normal. Una altra cosa que cal tenir clar és el respecte profund per totes les llengües que es parlen a Catalunya, que són una riquesa per als catalans, incloent-hi el castellà. Jo no sóc partidària, personalment, de la cooficialitat del castellà. Per una simple raó. Una llengua d’abast mitjà davant d’una llengua amb un abast de centenars de milions de parlants ho té difícil. Nosaltres no volem renunciar al castellà. Ara bé, hem de protegir el català.