La batalla soterrada per les diputacions

BarcelonaAra fa gairebé un any Artur Mas compareixia al Palau de la Generalitat, al costat dels presidents de les quatre diputacions -totes en mans de CiU-, per solemnitzar el naixement de Tributs de Catalunya, una xarxa d’oficines d’atenció al contribuent desplegada al territori. Mas va verbalitzar aquell 20 de febrer del 2014 que la construcció de la incipient Hisenda pròpia, que ha de ser capaç de recaptar i gestionar tots els impostos que es generen a Catalunya, era imprescindible per superar la “dependència financera” del país. Les diputacions posaven al servei de la Generalitat el seu teixit d’oficines tributàries -49 finestretes de les 53 amb les quals engegava Tributs de Catalunya, 21 d’elles a la demarcació de Barcelona- per dotar de recursos, personal i expertesa el projecte de l’administració tributària catalana. Aquell acte de trànsit cap a la “sobirania fiscal” il·lustrava el pes de les institucions provincials en el desplegament d’una estructura d’estat capital. La sintonia de colors polítics ho facilitava. A les eleccions municipals del 24 de maig hi haurà en joc el control dels ajuntaments, però també de les eines que han de permetre muscular l’estat propi. El 24-M es planteja la batalla soterrada per les quatre diputacions catalanes.

Conscient de la funció atorgada a les administracions de segon nivell en el procés d’emancipació nacional, no és estrany que CiU dibuixi una campanya per consolidar el poder municipal aconseguit el 2011, sense precedents també a les diputacions. Com ja va avançar l’ARA, CiU buscarà la “implicació” de Mas-principal capital polític convergent- i incidirà en el “clima de col·laboració” entre les institucions locals governades pels nacionalistes. Des de Convergència entenen que les diputacions tenen un paper “rellevant” en el desplegament de la Hisenda pròpia, per això no es volen imaginar que un Parlament amb majoria sobiranista no trobés prou col·laboració en les institucions que treballen de bracet amb el món local (els diputats provincials són escollits de manera indirecta, en funció dels vots aconseguits en els partits judicials). “Fins ara hem anat plegats i s’han fet els primers passos, però s’ha de poder anar més enllà”, apunten des de la cúpula convergent.

La contribució de les diputacions a l’engranatge que ha de fer possible edificar les estructures d’un eventual estat català en el pròxim mandat -si al Parlament hi ha majoria de les forces del sí - fa que les forces sobiranistes pensin prioritzar perfils més polítics per dirigir els ens supramunicipals en el cas d’obtenir la majoria per governar-los. Fonts de CiU admeten que podria ser convenient promocionar a les diputacions alcaldes o, fins i tot, valors del Govern amb capacitat per atendre la tasca de suport al món local inherent a aquestes institucions, però també amb versatilitat per desplegar eines de construcció nacional.

Pes dels resultats metropolitans

A Convergència dibuixen un escenari en què les diputacions “acompanyin” en la construcció de les estructures d’estat. Per això, considerarien “complicat d’entendre” que a les diputacions cristal·litzessin “propostes de govern contra CiU” encara que el resultat de les municipals no fos gaire bo. Sabedors de la necessitat de pactes, fragmentat com s’endevina l’escenari post 24 de maig -començant per l’Ajuntament de Barcelona-, des de la seu del carrer Còrsega es remeten a la conveniència de prioritzar els pactes CiU-ERC, tal com va plantejar Mas el 14 de gener, si l’objectiu és avançar en el full de ruta de transició nacional. Lluny queda la complicitat teixida amb el PP en els comicis de fa quatre anys, una col·laboració en determinats ajuntaments que el 9-N va dinamitar del tot.

Menys explícita sobre futures aliances, la cúpula d’ERC insisteix que la principal preocupació del sobiranisme ha de ser “aconseguir el màxim poder institucional” als ajuntaments per després treure partit d’aquesta fortalesa a les diputacions, que els republicans consideren “molt útils” per l’experiència de gestió i els recursos permanents que acumulen. Per recuperar el terreny perdut el 2011 -amb representació en només 21 capitals de comarca, 14 de les quals amb tan sols un o dos regidors-, el partit d’Oriol Junqueras aspira no només a remuntar en ciutats mitjanes i grans -de Girona a Lleida i Tarragona passant per places metropolitanes com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona o Terrassa- sinó a governar a Barcelona, la joia de la corona.

Amb la intenció d’aprofitar l’embranzida que aporten les enquestes, ERC ha fet arribar aquest gener un argumentari a quadres i càrrecs del partit en què planteja les eleccions municipals com una primera volta per superar CiU i “forjar una nova hegemonia” que també permeti penetrar en els òrgans de control de les diputacions. “Els pactes s’afrontaran amb posterioritat [a les eleccions] i és probable que el sistema d’aliances sigui variat, tot i que s’hauran de tenir en compte les dinàmiques nacionals”, raonen fonts coneixedores de l’estratègia municipal d’ERC, que recorden que ha de ser el Govern qui estiri les diputacions per bastir la Hisenda pròpia.

Els republicans continuen empenyent l’executiu d’Artur Mas i subratllen la transcendència de les administracions supramunicipals: les diputacions aporten la pràctica totalitat de les 53 oficines tributàries de l’embrió de la Hisenda pròpia, Tributs de Catalunya, una xarxa que progressivament s’ampliarà fins a 152 finestres de gestió fiscal. Els d’Oriol Junqueras han sigut crítics amb CiU pel ritme de desplegament de les estructures d’estat -principalment la futura Hisenda catalana- i han condicionat el pacte pressupostari del 2015 a l’acceleració dels treballs en aquesta matèria.

El PSC i la contesa de Barcelona

Principal damnificat de la sagnia del tripartit -amb el permís d’ERC-, el PSC va perdre fa quatre anys el control de l’Ajuntament de Barcelona, però també de la Diputació, que disposa d’un pressupost que s’enfila més enllà dels 800 milions d’euros. Els socialistes, que al maig combatran la irrupció de la nova esquerra -Guanyem Barcelona n’és el paradigma- titllen de “retòrica preelectoral” el discurs de construcció d’estructures d’estat i reclamen que les diputacions mantinguin el paper de suport al món local, en un moment en què “la Generalitat no presta el suport necessari”. “Al servei del país vol dir al servei del món local”, puntualitza un dirigent, que titlla de “presa de pèl” centrar el debat local en l’estat propi. “Calen pactes que aportin estabilitat i evitin el risc de bloqueig de les institucions”, diuen altres fonts municipals del PSC.

Des d’ICV apel·len a la construcció de majories de progrés en un escenari que farà necessaris els pactes. “Ens faria por que hi hagués un canvi de cromos entre CiU i ERC a l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona”, diuen fonts ecosocialistes, que insten els republicans a bastir aliances d’esquerres post 24-M, per exemple a la capital catalana.