Els bisbes esperen que s’aclareixi l’escenari del 9-N per posicionar-se
El Govern coneixia les pressions de Rouco per forçar un gest del Vaticà contra el procés
BarcelonaSabia que els seus dies de poder s’acabaven i pretenia protegir el llegat de vint anys de discurs conservador. Però l’últim servei del cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio Rouco Varela, en defensa de la unitat d’Espanya no va comptar amb la complicitat del Vaticà. Com va explicar ahir l’ARA, l’expresident de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) es va reunir a finals de gener amb el secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, per forçar un gest de la Santa Seu contra el procés sobiranista català i contra els eclesiàstics arrenglerats a favor del reconeixement del dret a decidir, com l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler. La reunió a les dependències vaticanes va ser tensa i Rouco va topar amb el no del Vaticà. Parolin ho verbalitzaria dies més tard -el 7 de març, en una entrevista al blog Vatican Insider, vinculat al diari La Stampa -, coincidint amb la visita dels bisbes catalans al Papa.
El Govern coneixia les pressions que exercia el cardenal de Madrid al Vaticà per aconseguir de la Santa Seu una desautorització del 9-N. Ho va detallar ahir el secretari d’Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana. En una entrevista al programa El matí de Catalunya Ràdio, va detallar que tenia constància dels moviments de la Conferència Episcopal Espanyola a Roma. “Em consta”, va subratllar Albinyana. Consultada per l’ARA, la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat, adscrita al departament de Governació i Relacions Institucionals, va declinar fer cap més valoració sobre les pressions de Rouco Varela. “Mantindrem aquesta línia de treball discreta”, van apuntar portaveus d’Afers Religiosos.
La prudència dels bisbes catalans
El procés sobiranista ha format part de l’agenda del Vaticà en les últimes setmanes. En la reunió entre Rouco i Parolin, el cardenal també va reclamar al secretari d’Estat que en la visita ad limina dels bisbes catalans al Papa, el pontífex els recordés quin havia de ser el seu paper en el debat del dret a decidir. Francesc no va alliçonar els bisbes -com hauria volgut el cardenal de Madrid-, tot i que la qüestió política catalana va ser ben present en la trobada, com va expressar divendres el bisbe de Lleida, Joan Piris. “Del tema polític de Catalunya n’hem parlat obertament, no només amb el Papa sinó també amb els responsables de la secretaria d’Estat”, va apuntar Piris, que va recordar que el papa Francesc estava “interessat” i no “preocupat” per l’escenari polític català.
Als antípodes del caràcter bel·ligerant de Rouco, els bisbes catalans continuaran actuant amb discreció i prudència. “No faran cap pronunciament conjunt més enllà dels documents que ja s’han publicat [en referència al document Al servei del nostre poble ]”, exposa Norbert Miracle, vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense. Els bisbes entenen que el protagonisme recau ara en els representants polítics. “El moment de dir alguna cosa arribarà quan s’hagi pres una decisió clara sobre la consulta”, recorda Norbert Miracle. Tant l’arquebisbat de Barcelona com el de Tarragona van declinar ahir fer cap valoració oficial sobre la neutralitat del Vaticà en la qüestió catalana i les pressions fallides de Rouco Varela. L’ambaixada espanyola a la Santa Seu va derivar la consulta de l’ARA al ministeri d’Afers Estrangers, que ahir no va poder oferir cap resposta.
El tarannà de Blázquez
A la CEE s’ha obert una etapa de canvi i els bisbes catalans hi trobaran més comprensió i menys confrontació, també en el debat polític. L’elecció de l’arquebisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez, en substitució del cardenal de Madrid s’interpreta com una transició cap a una Església més dialogant, i menys obsessionada pel poder, la moral sexual i l’agressivitat política. El tarannà de Blázquez -els que el coneixen en destaquen la capacitat per prendre decisions consensuades- s’ajusta més a la renovació impulsada per Francesc.
Els bisbes catalans no van amagar la setmana passada el seu optimisme pel període de renovació que s’obre a la CEE. El cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va destacar el “desig de canvi” de Blázquez. Al seu torn, l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va definir el nou president com “un home de diàleg” i “de consens”, que “coneix” la pluralitat de l’estat espanyol, “com es va manifestar en els seus temps de bisbe de Bilbao”. Soler és conscient de l’abast del canvi. Rouco va demanar que la Santa Seu el desautoritzés per les seves reflexions sobre el procés sobiranista.
