LA NOVA ESQUERRA

Podem busca espai entre Iglesias i Colau

Albano D. Fachin

Diputat de Catalunya Sí que es Pot al Parlament

Albano Dante Fachin observava des de l’última fila de la sala el debat de candidats a les primàries de Podem a Barcelona. Era l’únic aspirant que no va pujar a l’escenari: va cedir el protagonisme als integrants de la seva llista. El detall sintetitza el perfil de la candidatura (Ho Podem Tot), que vol recuperar el poder de les bases i assegurar l’autonomia respecte a la formació estatal. “Som l’única llista triada des del territori. És un exemple de com volem que sigui Podem Catalunya, un partit fet des de baix”, deia a l’inici de les primàries. Fachin, periodista i activista vinculat a la sanitat pública, és diputat al Parlament i el candidat menys afí a la direcció estatal. Va ser el primer a postular-se per dirigir el partit i a reclamar les primàries que Madrid no es decidia a convocar. Procedent de Procés Constituent, té bona relació amb l’espai d’Ada Colau i és un ferm defensor del dret a l’autodeterminació, fins al punt que pretén traçar sinergies amb formacions com ERC i la CUP. Compta amb el suport del diputat Joan Giner i de l’espai Revolta Global, corrent crític dins de Podem.

Jéssica Albiach

Diputada de Catalunya Sí que es Pot al Parlament

Integrant de la primera executiva de Podem, en què assumia les funcions de comunicació, Jéssica Albiach ha exercit d’interlocutora amb la direcció estatal en l’etapa d’interinitat. La diputada, que compta amb el concurs de Marc Bertomeu -secretari general de Barcelona i una de les veus més consolidades de la formació- i el suport de Laura Pérez -regidora del grup municipal de Barcelona en Comú-, capitaneja la candidatura Fem Podem. Es reivindica com a figura de consens davant de la polarització que ha viscut el partit, insta a feminitzar la direcció i reclama més poder per als cercles del territori, als quals vol destinar el 25% del pressupost de l’organització. En les primàries s’ha presentat com la dirigent més capaç per “gestionar les diferències” que ha viscut Podem els últims mesos. Tant la candidatura d’Albano Dante Fachin com la de Raimundo Viejo van sondejar un possible pacte amb ella, que no es va concretar. Reclama construir una organització sòlida abans d’afrontar la confluència amb els comuns. Rebutja la dissolució i defensa que Podem hi ha de jugar un paper preponderant.

Raimundo Viejo

Diputat d’En Comú Podem

Assenyalat com a candidat oficialista pel suport que se li atribueix de l’equip de Pablo Iglesias -en els debats de candidats ha subratllat la neutralitat de la direcció en el procés de primàries per alliberar-se d’aquesta etiqueta-, Raimundo Viejo va intentar fins a l’últim moment confeccionar una llista d’unitat. El manifest Impulsant el canvi, pilotat per aquest professor universitari, comptava inicialment amb el suport d’Óscar Guardingo i altres membres de la primera executiva, que després es van escindir en una altra llista. Viejo també havia intentat moviments d’aproximació a Jéssica Albiach, que tampoc van fructificar. Diputat al Congrés després de ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona, l’acadèmic reivindica que Podem és el principal actiu de la confluència que ha guanyat les eleccions espanyoles a Catalunya i que, per tant, ha de capitanejar el nou espai polític. Manté relacions complexes amb Barcelona en Comú, tot i haver format part del grup municipal d’Ada Colau. És el candidat més bel·ligerant amb l’independentisme. Entén que el projecte de l’estat propi ha portat al “col·lapse” Catalunya.

Óscar Guardingo

Senador d’En Comú Podem

Com la resta d’aspirants a la secretaria general de Podem, Óscar Guardingo defensa el camí de la plurinacionalitat i la necessitat de constituir un subjecte jurídic propi que doti d’autonomia el partit. Però, al seu parer, la convivència amb l’organització matriu es podria solucionar amb un protocol de relacions que permetés definir l’estratègia sense ingerències de Madrid i, alhora, tenir veu en les assemblees estatals. Procedent del món sindical -va treballar a Seat-, el senador va formar part de la primera direcció de la formació a Catalunya i ha acabat bastint una candidatura pròpia amb companys d’aquella executiva i suports territorials -especialment al Baix Llobregat-, després de desmarcar-se de Raimundo Viejo. El projecte de la llista de Podem per guanyar a Catalunya subratlla la capacitat de penetració del partit entre les classes populars, un actiu que Guardingo aspira a fer valer en la confluència amb Ada Colau, de qui no discuteix el lideratge. Entén que la suma entre socis de l’esquerra alternativa permetria construir una fórmula guanyadora, alternativa al full de ruta de l’independentisme.

Rafael García

Portaveu del cercle d’habitatge del partit

Dirigent dels cercles apreciat per les bases de la formació, Rafael García és el menys conegut dels candidats a dirigir l’organització i l’únic que no és parlamentari. Exmembre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) -va deixar l’entitat abans de presentar la candidatura Estimem Podem-, se l’associava al projecte d’Albano Dante Fachin, però finalment va construir una llista alternativa. Vers lliure, demana una formació que escolti més les bases, crític com és amb el rumb fixat per la primera direcció i amb determinats pactes cuinats des de la capital de l’Estat. Aquest exmilitant de base del PSC sol·licita consultar els cercles sobre la confluència amb l’espai dels comuns. Es declara independentista, però considera que, per enfortir el projecte polític, el millor camí que pot prendre Podem és defensar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya que tingui “una pregunta clara”. Entén que l’organització ha perdut l’“essència” assembleària -equiparable al 15-M i els moviments socials- per interessos demoscòpics. Insta els cercles a defensar els principis de la república.