La dificultat d’emular la ‘fórmula Colau’ el 27-S

Barcelona“Barcelona en Comú es va gestar durant un any. Catalunya Sí que es Pot s’ha hagut de fer en molt poc temps, i això explica alguns errors i patinades”. La reflexió, formulada en privat per un dels deu primers candidats de la llista liderada per Lluís Rabell, il·lustra la dificultat de replicar per al 27-S el projecte guanyador encapçalat per Ada Colau a les eleccions municipals. El triomf de Barcelona en Comú no només va sacsejar el mapa polític de la ciutat -una onada de canvi procedent de l’esquerra alternativa, amb rèpliques a Saragossa, Madrid, la Corunya i Cadis-, sinó que també va ser el precedent d’altres projectes de confluència que han inoculat ADN ciutadà a les candidatures electorals. La fórmula Colau és un mirall per a les forces que aspiren a construir la nova esquerra, però els socis agrupats a Catalunya Sí que es Pot -Podem, ICV, EUiA i Equo- saben que emular la capacitat de seducció del projecte municipal i el seu resultat a les urnes és una tasca titànica.

Mesos abans que Colau i el seu equip fessin el sorpasso a Barcelona, Joan Herrera i Dolors Camats ja exposaven, en cada compareixença, la necessitat de bastir un front d’esquerres a Catalunya. En aquell moment, Podem mostrava indiferència davant de l’oferta. Amb el 27-S a l’horitzó, les enquestes inquietaven la coalició d’ICV-EUiA, ubicada com a última o penúltima força del Parlament, amb la possible pèrdua de bona part del capital polític dels seus 13 diputats d’aquesta legislatura. Herrera veia en el pol d’esquerres l’única solució per forjar una força alternativa a un govern de dretes, però també per evitar caure en la irrellevància al Parlament. Conscients que no aprofitaven el retrocés d’un PSC desfigurat, els ecosocialistes ho fiaven tot a convèncer un Podem decidit a posar a prova la seva marca. L’èxit de Barcelona en Comú a les municipals, però, va aplanar el terreny: Podem va rectificar la política d’aliances, va escoltar Herrera i va obrir-se a una entesa amb ICV no només per al 27-S sinó també per a les eleccions generals.

Temps escàs, suma de sigles

El triomf de Colau havia alimentat la pregunta de si era possible reproduir el projecte a escala nacional. “Seria un error utilitzar el mateix motlle que a Barcelona. Estaríem fent un pacte de despatxos o un invent”, havia advertit Albano Dante Fachin després d’haver sigut escollit candidat de Podem. De fet, ja era tard per fer el que havia fet Colau. No hi havia temps per edificar la mateixa base de suport ciutadà que la plataforma Guanyem va teixir durant tot un any als barris, un treball que va servir per construir l’esquelet i fer madurar el debat programàtic de la candidatura. “La candidatura ha sigut, bàsicament, un acord entre Podem Catalunya i ICV. Barcelona en Comú s’ha sentit més allunyat del projecte perquè s’ha construït d’una manera diferent”, raona a l’ARA el politòleg Joan Subirats, que va participar en la gestació de Guanyem, el nucli dur de Colau. “Això no vol dir que ara no s’estigui fent un esforç per integrar aquest caràcter ciutadà a la llista. Els partits han d’entendre que han de sacrificar posicions”, argumenta Subirats.

Visualitzats els matisos dels projectes -fins i tot evidents en detalls del codi ètic-, la construcció de la confluència ha esdevingut un procés més semblant a un pacte entre partits. Les diferències també s’evidencien en el lideratge. Els negociadors van constatar des del primer moment que no hi havia un líder de la naturalesa de l’alcaldessa de Barcelona, cultivada en l’activisme i molt coneguda. L’oferiment de Teresa Forcades no entusiasmava ni ICV-EUiA ni Podem -Procés Constituent acabaria desmarcant-se de la confluència per les diferències en l’horitzó nacional- i diversos candidats sondejats com a caps de llista van renunciar-hi. Lluís Rabell, nom de referència de l’activisme veïnal barceloní, va acabar acceptant el repte d’emular Colau. “Si no fas les coses bé des del començament, al final has d’anar a fitxar. Si s’hagués començat abans el procés, es podria haver construït diferent”, diu Subirats, que subratlla “la solidesa intel·lectual i la solvència” de Rabell.

Els equilibris de la llista

Obligats a pactar quotes de representació, els partits han fet autèntics equilibris per confeccionar la llista, que ha incorporat noms de l’activisme ciutadà i els moviments socials, no tants com haurien desitjat alguns integrants del projecte. “Potser feia falta incorporar més independents en els primers llocs. Barcelona en Comú va ser una llista més oberta a l’activisme. I Colau tenia un equip propi consolidat, el nostre és un equip en construcció”, apunta a l’ARA un membre de la candidatura que ocupa posicions de sortida, que destaca, tanmateix, el treball de base que estan fent els cercles de Podem. El projecte de l’esquerra alternativa passarà revàlida el 27 de setembre.

La calculada distància de l’alcaldessa

L’equip d’Ada Colau defensa, des que va accedir a l’Ajuntament, la necessitat de singularitzar el projecte polític de Barcelona en Comú, que sempre ha circumscrit exclusivament a l’àmbit municipal. El nucli dur de l’alcaldessa insisteix en la importància de protegir-ne l’autonomia tenint en compte, també, que després del 27-S s’obre la possibilitat d’avançar en un pacte d’estabilitat ampli al consistori, ajornat avui per la cita electoral. No és estrany, doncs, que la marca escollida hagi sigut Catalunya Sí que es Pot i no Catalunya en Comú -un nom controlat per la plataforma de Colau- i que l’alcaldessa es plantegi no implicar-se a fons en la campanya de l’aliança d’esquerres per als pròxims comicis, tal com va avançar l’ARA el 24 de juny.