"Els meus fills m'han arribat a tirar la beguda"

BarcelonaSense defugir l'autocrítica, ha trobat els motius que la van empènyer a l'alcoholisme. "M'he sentit sola tota la vida", explica l'Adela, que ara té 50 anys i en fa quatre que va deixar la beguda. Era la gran d'una família de set germans -nascuda a Extremadura i establerta a Catalunya- i va assumir la tasca de protectora en una llar on sovintejaven les conductes agressives. Quan encara no havia gaudit de l'adolescència i li pertocava estudiar més que treballar, va haver d'espavilar-se. Es va acabar casant quan tenia 20 anys. Però, amb el temps, el matrimoni es va convertir en una presó. "Només servia per treballar i a casa patia un maltractament psicològic constant", recorda. Així relata l'Adela el trajecte que la va empènyer a l'alcohol, un còctel de circumstàncies al qual es van sumar problemes depressius i trastorns alimentaris. "Vaig aixecar un mur amb la gent que m'envoltava", detalla ella per descriure el pitjor moment. Acabava de quedar-se sense feina: regentava un bar i el negoci va anar-se'n en orris. Tot era negre.

Va abocar-se a la beguda perquè es va convertir en l'única escapatòria d'un entorn inhòspit. Les ampolles que havien sobrat del negoci frustrat van servir per omplir les primeres copes. "M'he passat tota la vida treballant [ha fet de cuinera, dona de la neteja i d'auxiliar de geriatria]. Però quan no treballava, bevia. Fins i tot els meus fills m'han arribat a tirar la beguda", lamenta. El matrimoni es va trencar -l'Adela es va divorciar tot i que la convivència va durar un any més mentre es va resoldre la venda del pis-, una crisi que va esquerdar la relació amb els fills, una noia que ara té 29 anys i un noi que en té 23. "Estava beguda i plorava les 24 hores del dia", recorda per il·lustrar el calvari.

Ara intenta refer la seva vida, amb l'ajuda dels professionals del Projecte Home Catalunya, i fins i tot ha teixit ponts de diàleg amb la filla. Han hagut de passar anys de teràpia, de vida en comunitat -tal com anomenen els usuaris els centres d'acollida per tractar les addiccions- i de control permanent. Quatre anys sense ni una gota d'alcohol a la sang, quatre anys per soldar una vida trencada. "Vull ser voluntària, d'alguna manera he de pagar tot el que m'ha donat el Projecte Home", comenta l'Adela, que diu que se sent feliç. S'ha traslladat a Olesa de Montserrat -havia viscut a Sant Boi de Llobregat- i se sent orgullosa de la seva rehabilitació.

La lluita contra l'alcohol

"Era una dona que ho assumia tot, la feina que fes falta, a casa i a fora. Però ningú va pensar mai que jo també tenia sentiments". La frase documenta la solitud d'una etapa que vol deixar enrere. El seu testimoni també és alliçonador, sobretot per a les dones. "La persona que vol deixar la beguda ho aconsegueix. És dur, però val la pena lluitar i no cal avergonyir-se'n". Ho explica una mare, que també reivindica el dret de les dones a equivocar-se. "Està més mal vist que qui begui sigui una dona; si és un home, es percep diferent", sentencia l'Adela.