Les llistes ‘germanes’ de Colau: poques però ambicioses

Barcelona“Som exigents”. La frase, pronunciada per una de les figures capdavanteres de la llista de Barcelona en Comú, explica la dificultat de reproduir en altres escenaris municipals la coalició que l’esquerra alternativa ha bastit a la capital catalana, una confluència per discutir a CiU el control de l’Ajuntament. A la complexitat que implica un pacte entre tants socis -l’aliança de Barcelona suma l’antiga marca Guanyem, Podem, ICV, EUiA, Procés Constituent i Equo- i el breu termini de temps fins a les eleccions del 24-M, s’hi afegeixen els requisits imposats per la candidatura matriu. Aquest “segell de qualitat” inclou la necessitat que la proposta sorgeixi del moviment ciutadà -i no d’un partit-, superi un procés de validació -amb recollida de firmes i primàries-, incorpori un codi ètic i subscrigui els termes del manifest fundacional gestat a Barcelona. Només amb el compliment dels preceptes es considera que el projecte està auditat i suma els elements necessaris per ser una llista guanyadora. “Per tenir l’ADN de Barcelona en Comú no es tracta només de fer una llista amb possibilitats de guanyar, també és imprescindible partir d’un procés de confluència ampli”, apunten companys d’equip d’Ada Colau.

La suma d’exigències fa que, de moment, només 11 llistes municipals hagin passat el sedàs, un vistiplau actualitzat dimarts pel nucli barceloní. En aquests llocs hi haurà una coalició amb la mateixa marca: de Terrassa en Comú -el segon projecte més ferm- a Badalona, passant per Sant Adrià, Cornellà, Vilafranca, Calafell, les Franqueses, Badia del Vallès, l’Ametlla, Olot i Vila-seca. El mapa de llistes apadrinades amb el mateix nom creixerà en els pròxims dies, però d’una manera limitada. La candidatura matriu, conscient de la necessitat de protegir la marca, treballa en la validació de vuit coalicions més al territori, en ciutats com l’Hospitalet, Igualada i Sentmenat. “Un cop feta aquesta feina, serà difícil que es tanquin més processos ciutadans potents, perquè ja no hi ha marge de temps”, comenta Xavi Martínez, que exerceix un control dels projectes municipals i també és integrant de Terrassa en Comú. En aquestes candidatures apadrinades s’han teixit aliances dispars. A Badalona, Cornellà i Sant Adrià de Besòs, la suma de forces no inclourà ICV i EUiA, que es presentarà amb les seves sigles, com també passarà a Santa Coloma de Gramenet. A Badalona, la confluència inclou la CUP i Podem, una aliança repetida a Cornellà.

Directori de projectes apadrinats

Més enllà de les candidatures que portaran el mateix nom que la matriu barcelonina, hi ha projectes que aspiren a tenir representació municipal, iniciades per un moviment ciutadà, que també revelen l’aval de Barcelona. “Tindrem un directori de projectes germans”, exposa Martínez. Entre les iniciatives que tindran el reconeixement hi ha Comú de Lleida, projecte al qual no s’ha incorporat Podem. A Sabadell hi ha diverses candidatures de confluència -com Crida per Sabadell, integrada per la CUP- que fragmentaran el vot de l’esquerra. Les dificultats en la feina de concreció -amb discrepàncies als cercles de Podem- no impediran que hi hagi una llista integrada per ICV, EUiA i el partit encapçalat a Catalunya per Gemma Ubasart. En altres ciutats, com Tarragona, el procés de confluència va fracassar.

A Podem, un dels socis destacats de coalicions de l’esquerra alternativa en els comicis municipals, argumenten la prudència aplicada en la validació de projectes: “S’ha de partir d’espais de sobirania i han de ser apostes guanyadores”, exposa Marc Llaó, secretari d’organització de la formació. “Aquest plantejament guanyador té un component polític, és l’ADN de Podem. No es tracta només de fer una acumulació de forces o obtenir algun regidor, el camí és un altre”, afegeix Llaó. Poques apostes, però ambicioses.

El PSC, entre la fuga de vots i la pèrdua territorial

Les eleccions municipals seran el primer examen per a un PSC debilitat per la pèrdua de dirigents crítics i la consolidació d’opcions polítiques que atomitzen l’esquerra. El desplegament de candidatures al territori demostra aquest afebliment dels socialistes, que patiran, sobretot a l’àrea metropolitana, per no perdre vots davant les coalicions de l’esquerra alternativa. El PSC presentarà llistes al 53% dels municipis catalans el 24-M, quan el 2011 va confegir candidatures al 75% dels consistoris. “Som un partit que hem entrat al taller mecànic, i hi serem temps. Patirem més on el vot és més polític”, admet Enric Casas, cap de campanya a les municipals, conscient també de la dificultat de fer llistes en pobles petits de l’interior. “Ens preocupa la falta de lideratge que demostra ICV a les coalicions”, afirma Casas.