V a arribar de Colòmbia quan tenia 13 anys. A Barcelona l’esperava el seu pare. Sis anys després la seva vida ja ha fet massa tombs. La Sandra -un nom fictici per mantenir l’anonimat d’aquesta adolescent que s’explica sense subterfugis-és mare d’una criatura d’un any i mig. Es va quedar embarassada quan encara era menor d’edat. A casa havia patit maltractaments, però ella ho mantenia en secret, fins que una professora de l’escola del Clot on estudiava va descobrir els morats. “Em van portar a l’hospital. Els professors em deien que era la seva obligació, però jo no volia, perquè em feia por la situació”, relata. Va començar el periple per centres de menors, una etapa de foscor per la seva rebel·lia, complex com era per a ella assimilar el vertigen d’una vida en solitari. “La família no volia saber res de mi”, puntualitza la Sandra, que acaba de fer 19 anys. La mare i els germans continuen vivint a Colòmbia.
Una relació esporàdica va acabar en embaràs. El noi es va desentendre de la criatura. Un altre cop tornava a estar sola. Però la Sandra va rebre suport mentre dubtava. “No estava segura de què havia de fer. Vaig ajornar la decisió fins que nasqués la meva filla, però va arribar un moment en què vaig veure que no me’n podia separar. La possibilitat de ser mare em va fer canviar el xip”, raona. Ara rep el suport de la Fundació Surt, especialitzada en el treball amb dones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió, que ha desplegat el programa Obrint Portes per atendre aquells casos que exigeixen esforços extra. L’entitat ha aixoplugat la Sandra en un pis tutelat, que comparteix amb altres mares solteres, i li ha ofert formació bàsica, perquè ella va deixar els estudis a quart d’ESO. Amb una llar i una feina a temps parcial com a cangur, aquesta adolescent intenta començar de zero. “Només demano tenir un pis per viure amb la meva filla i una feina estable. Res més. No vull que ella visqui el que m’ha tocat viure a mi”, sentencia.
La història de la Sandra retrata la precarietat en la qual es mouen moltes dones que intenten sortir del pou de la pobresa en solitari. “La crisi ha eixamplat l’escletxa. Hi ha una feminització de la pobresa”, exposa Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt. L’entitat organitza aquest dijous a la Sala Bikini de Barcelona un concert per combatre la pobresa femenina, amb l’actuació, entre d’altres, de Lídia Pujol. “L’ocupació que s’està creant és majoritàriament masculina, el treball que s’ofereix és temporal i amb sous baixos, i no hi ha equilibri en el repartiment de les càrregues de la llar”, argumenta Rubio.
