01/02/2014

El relleu de Sistach: un perfil que no s'oposi al 'procés'

2 min
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

Barcelona."A Barcelona no hi arribarà un bisbe que sigui contrari al procés sobiranista. És impensable que el substitut [de Lluís Martínez Sistach] sigui un bisbe que pugui negar el dret a decidir". La reflexió és d'una font coneixedora de la diòcesi de la capital catalana i del tarannà del cardenal arquebisbe de Barcelona. Sistach, que el 29 d'abril farà 77 anys, va formalitzar la seva renúncia al Vaticà la primavera del 2012, coincidint amb el seu 75è aniversari, tal com marca la normativa canònica. Des de llavors, s'aplica una pròrroga fins que el papa Francesc en nomeni el successor, una situació calcada a la del cardenal Antonio María Rouco Varela, arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE).

Els relleus pendents de Martínez Sistach i Rouco Varela, que també està en edat de jubilació episcopal, presenten diferències substancials. El cardenal català manté una relació cordial amb el pontífex argentí -una sintonia que ha verbalitzat el mateix Martínez Sistach quan ha relatat les últimes trobades amb Francesc al Vaticà- mentre que els postulats bel·ligerants de Rouco Varela -en els nous models de família o l'avortament- el fan més llunyà a l'etapa de canvi que s'atribueix al Papa. L'escenari més plausible és que el relleu del cardenal madrileny sigui el primer que executi la Santa Seu. Difícilment es produirà abans de les eleccions a la presidència de la CEE, previstes a finals de març. Rouco Varela n'és el president.

Taltavull, Pujol i Saiz Meneses

Quan la carpeta madrilenya s'hagi tancat, el Vaticà obrirà la successió de Barcelona. Les fonts coneixedores d'aquests processos de relleu recorden que la decisió es madurarà després d'haver escrutat l'escenari polític català. L'anàlisi del procés sobiranista, però, no implica necessàriament que la substitució de Martínez Sistach es posposi fins després del 9 de novembre, la data fixada per a la consulta. De fet, no es descarta que Francesc pugui prendre una decisió abans de les vacances d'estiu, tot i que la via més contemporitzadora indicaria ajornar el relleu fins que s'aclareixi la hipotètica celebració de la consulta a Catalunya. Resultaria sorprenent que el perfil del nou arquebisbe de la capital catalana sigui contrari al procés. De fet, el Govern ja hauria fet moviments per fer entendre al Vaticà quin és el moment polític del país.

Sistach té força per continuar i està còmode al càrrec. Treballa en un projecte que ha detallat al Papa, les jornades Reptes pastorals a les grans metròpolis, que se celebraran a Barcelona en dues tongades, els mesos de maig i novembre, amb la presència d'arquebisbes de grans capitals. Però l'edat fa possible la seva substitució i hi ha una terna de candidats que semblen partir amb més possibilitats. Hi figura Sebastià Taltavull, menorquí i bisbe auxiliar de Barcelona, un home que coneix la diòcesi a fons i que assumeix el discurs que propugna el Papa. També Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, tot i que la seva pertinença a l'Opus Dei podria ser un obstacle. I finalment Josep A. Saiz Meneses, bisbe de Terrassa i que ja va ser bisbe auxiliar de Barcelona. Natural de Sisante (Conca), Saiz Meneses coneix la diòcesi. La seva procedència li restaria opcions.

stats