08/02/2015

Les sigles fan nosa (i el plural suma)

3 min
Les sigles fan nosa (i el plural suma)

BarcelonaEl mateix dia que Josep Rull s’estrenava com a coordinador general de Convergència en un consell nacional del partit -en substitució d’Oriol Pujol després de la seva renúncia definitiva al càrrec de secretari general-, CDC presentava una nova imatge corporativa basada en el lema Som convergents!, acompanyat de la frase Per un país nou. Aquell 6 de setembre del 2014 s’havia convocat un consell nacional més nombrós del que és habitual: era el primer després que l’expresident Jordi Pujol provoqués un terratrèmol polític confessant l’existència d’una fortuna oculta a l’estranger. CDC encetava un procés de refundació encara vigent i havia decidit promoure un nou eslògan, en un esforç per recuperar l’autoestima després del sisme provocat per la família Pujol. Amagant les sigles, remetent al projecte col·lectiu -l’ús del plural impera ara en lemes i cartelleria-, Convergència aspirava a desmarcar-se d’un dels seus fundadors, precisament l’any que el partit commemorava quatre dècades de vida.

L’estratègia d’amagar la marca tradicional no és exclusiva de CDC. De fet, altres formacions de l’anomenat establishment polític també han diluït les sigles en el trajecte cap a un 2015 farcit de cites electorals. És significatiu que en la presentació d’Antonio Balmón com a candidat socialista a l’alcaldia de Cornellà no hi hagués cap referència a la marca del PSC ni a la tribuna d’oradors ni al fons de l’escenari. L’única referència al projecte de partit: el vermell com a color corporatiu. “Hi ha dos condicionants que influeixen a l’hora de decidir l’estratègia electoral, el vigor de la marca del partit i el pes que pugui tenir el lideratge del candidat, sobretot en unes eleccions municipals”, relata Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació. “Quan resta la marca, es potencia la persona”, argumenta Pau Canaleta, consultor de comunicació política. A l’acte de Cornellà, el PSC va evidenciar que ara obté més rèdits publicitant el nom de l’alcalde (al faristol s’hi llegia #Balmon2015).

L’exemple socialista contrasta amb la fortalesa de marques noves, com la de Podem, molt present a les xarxes i al carrer, tal com es va constatar a la Marxa del Canvi que va culminar a la Puerta del Sol, icona del 15-M. Mentre que els partits tradicionals han interpretat que les sigles poden representar un obstacle més que un aliat per sumar vots -en un context general de descrèdit de la vella política-, les formacions que trenquen amb el sistema vigent des de la Transició presumeixen de marca i aspiren a capitalitzar el tsunami transformador que s’endevina en les enquestes. “Com a marca, Podem ha tancat el cercle: la seva imatge està ben valorada i el plural que utilitza remet a la construcció d’un projecte col·lectiu, més atraient que una marca estàtica de sigles”, raona Gutiérrez-Rubí.

De convergents a socialistes, de Podem a Ciutadans, els nous enunciats dels partits amb una trajectòria més dilatada i les marques dels de creació més recent remeten al plural. “Són dreceres visuals. Els partits estan lesionats i amagar la seva expressió gràfica és una decisió intel·ligent. Les sigles tenen menys atractiu, tot i que hi ha excepcions”, afirma Gutiérrez-Rubí. “Avui les sigles, tant les institucionalitzades, com les que encara no ho són, penalitzen, són radioactives i representen l’última fortificació dels aparells i les maquinàries dels partits”, comenta Aleix Cuberes, assessor de comunicació pública.

En la seva iconografia, els partits pretenen difondre voluntat transformadora, ara que el debat de la regeneració democràtica sembla inajornable, amb convocatòries electorals a l’horitzó. “Els nous perfils dels partits volen transmetre que han fet una mutació. ERC cada cop és un partit més ple d’independents i CDC segur que reforçarà la seva estratègia d’utilitzar el terme convergents -afirma Canaleta-. La utilització del plural pretén fer comunitat, remetre al grup i transmetre que el partit representa els interessos d’un col·lectiu, que aspira a tenir una vinculació diferent amb la política”.

Construir la credibilitat

Els partits han difuminat les marques i han modificat eslògans, conscients que les sigles són una motxilla pesada. “Les sigles, però també els colors corporatius o els eslògans, ja no representen reputació ni prestigi i tampoc construeixen valors diferencials afegits”, reflexiona Cuberes. En les conferències que van precedir la negociació del pacte del 27-S, les marques de partit van desaparèixer. El 2 de desembre, Oriol Junqueras va exposar el seu full de ruta al Palau de Congressos de Catalunya sense que a l’escenari que amplificava el seu discurs hi apareguessin les sigles d’ERC. S’hi podia llegir el lema Crida a un nou país: la República catalana. Un missatge que interpel·la el ciutadà per incloure’l en la construcció d’un projecte col·lectiu. Cuberes pronostica que els nous temps “seran igualment exigents amb moviments emergents com Podem o Guanyem, o els que vindran després”. “Les regles del joc i l’hegemonia partidista en la vida social no tornaran a ser les mateixes”, sentencia.

stats