Els tombs de C’s: del veto al vell PP a ser-ne el soci preferent

Rivera acumula cops de volant i incompliments electorals

El 16 de juny, a l’equador de la campanya electoral, Albert Rivera va visitar fugaçment Barcelona per participar en un col·loqui i programar un acte al Poblenou, on va jugar al dòmino amb Juan Carlos Girauta en un casal de gent gran. Rivera va satisfer aquell dia les ànsies de protagonisme amb un missatge que es va propagar a les xarxes i va capitalitzar titulars. “No volem que [Rajoy] continuï governant”. Els periodistes que seguien la campanya de Ciutadans (C’s) van posar una marca a l’hemeroteca quan van sentir el veto explícit al líder del PP i veus del partit taronja -també conscients de l’abast del compromís i desconeixedors de l’estratègia del líder- van empassar saliva. Rivera va enterrar ahir aquella promesa electoral. L’encaixada amb Rajoy i la música d’entesa que va sortir de la trobada -amb el pacte per Espanya com a gran enunciat de la cita- va fer evident un altre incompliment del dirigent liberal, l’enèsim des que es fogueja a Madrid.

Rivera va passar de verbalitzar en campanya la seva negativa a investir Rajoy -“ni per activa ni per passiva”, va dir en la marató electoral del 26-J- a estovar el seu posicionament amb una abstenció en segona volta, que el PP vol convertir en un vot favorable a la investidura. De fet, la bel·ligerància mostrada pel líder del partit taronja mesos enrere es va convertir aquest dimecres en bones paraules. Rivera va donar oxigen a Rajoy quan es va comprometre a obrir una línia directa de col·laboració per parlar del sostre de despesa i dels pressupostos generals de l’Estat. Lluny queda el missatge regenerador. Ara la prioritat del dirigent de Ciutadans és oferir-se com a mediador entre Rajoy i Pedro Sánchez: “Si podem ser útils per a qualsevol negociació, per desencallar [la investidura] amb el PSOE, per a qualsevol cosa, si és pel bé d’Espanya, aquí estem”, va reblar. Només cinc mesos després de firmar un pacte de 66 pàgines per facilitar el camí de Sánchez cap a la Moncloa, Rivera comparteix ara la urgència del PP per formar govern. Cap dels dos camins casa, però, amb una afirmació del 17 de setembre del 2015, quan el president dels liberals somiava en l’altaveu del Congrés, empès pel Madrid del poder. “Nosaltres no donarem suport ni a Rajoy ni a Sánchez. Ni investidura, ni pacte, ni govern, ni ministres, ni vicepresident... Més clar, l’aigua”, va sentenciar en una entrevista abans dels comicis del 20-D.

Polèmiques i programa electoral

La marató electoral no ha provat a C’s, que ha reculat en els resultats a Catalunya i ha perdut pistonada a l’Estat, tot i l’hiperexposició de Rivera. Les ensopegades en qüestions rellevants del programa no hi han ajudat. Des de la campanya del desembre, el partit ha hagut de rectificar l’enfocament de polítiques de gènere -va qüestionar la llei de violència de gènere de Zapatero quan va instar a “acabar amb l’asimetria penal per qüestions de sexe”- i aparcar la proposta estrella del contracte únic -diluïda en l’acord amb Sánchez-. Molts cops de volant.