SANT JORDI 2015 EL DIARI DELS ESCRIPTORS

Un bitllet de 20 euros

Un bitllet de 20 euros reposa al terra d’una cocteleria. Un client el veu, s’ajup a recollir-lo, somriu: podrà fer una copa més. La demana, paga la consumició, torna a la conversa, riu, explica acudits. No sap encara que aquesta copa de més li farà saltar-se un semàfor quan torni a casa, de tal manera que per evitar xocar amb un cotxe de policia s’encastarà contra un plàtan de la Gran Via. A causa d’això haurà d’anar en cadira de rodes la resta de la seva vida.

Ara el bitllet de 20 euros reposa a la caixa del local, mentre el cambrer recull. De sobte, entra un atracador, garfint una pistola, i crida que vol tots els diners; assenyala la caixa amb la pistola, li diu al cambrer que l’obri; agafa els bitllets i les monedes amb la mà lliure, se’ls embutxaca de pressa, surt rabent. El cambrer, amb el cor que li bat a cent per hora, prem un botó; sona una alarma a comissaria, un vehicle surt veloç però de poc que no topa amb un conductor borratxo que s’ha saltat un semàfor.

El bitllet de 20 euros, dins un plec d’altres bitllets, és entregat a un venedor de cocaïna en un parc proper a Drassanes. L’atracador marxa, sigil·lós, amb l’ànsia de consumir la pols que encara no sap que està barrejada amb heroïna i que l’enviarà directe a l’hospital, on morirà en una cambra just a sobre del llit on es recupera algú que va xocar contra un plàtan. Ara el camell mira el rellotge i decideix anar de putes. Va a un club, s’entén amb una noia, paga amb els bitllets que li ha entregat el ionqui. No sap que, en sortir, el reconeixerà un policia que, coent perquè aquesta nit se’ls ha escapat un lladre per culpa d’un conductor ebri, decidirà detenir-lo per rescabalar-se’n i, després d’apallissar-lo, el tindrà tota la nit a la garjola, raó per la qual el camell no podrà acudir a una transacció. Cosa que el condemnarà a mort.

El bitllet de 20 euros resta a la caixa del puticlub fins que la noia que ha atès el camell ha de marxar; l’encarregada li dóna la seva part, dins la qual hi ha el bitllet de 20 euros, i li diu que l’espera demà. La noia se’n va amb dues companyes, alleujada per haver acabat una altra jornada, sense saber que en arribar al pis rebrà una pallissa d’aquell noi tan simpàtic que va conèixer a Kíev i que va dur-la aquí; disgustat perquè un dels seus col·laboradors no s’ha presentat a entregar-li els diners que li deu, el noi que ja no és tan simpàtic estomacarà la noia abans d’agafar-li tots els diners, fer una trucada i marxar.

El bitllet de 20 euros és a la cartera d’un sicari quan surt el sol sobre la ciutat. L’home espera assegut en un sofà que torni el propietari del pis, un estudiant que es treu uns dinerets passant droga. S’obre la porta, i botxí i víctima es miren uns segons, abans que el primer dispari un tret precís i el segon, que no ha dormit, comenci a preguntar-se què hi fa allà aquell home. L’assassí treu el bitllet de 20 euros, hi fa una marca (un cor) i el deixa a la butxaca del darrere dels texans del mort. Ell no ho sap, però el bitllet ja ha passat per allà fa unes hores. Tot seguit, fa una trucada.

El detectiu d’homicidis troba el cadàver al lloc indicat, amb el bitllet al lloc indicat i la marca de sempre. L’agafa i neteja totes les empremtes, com sempre, però de sobte té una crisi de consciència. Se’n va a un bar, pren un conyac i, tot mirant-se a l’espill de darrere la barra, decideix que no pot continuar així. El sentiment de culpabilitat l’ofega. Paga el conyac amb el bitllet de 20 euros i tot seguit truca al seu superior per delatar el sicari a qui ha estat encobrint. No sap que, quan tot es destapi i engarjolin el sicari que el subornava, a més del traficant que manava sobre aquest i dirigia una xarxa de tràfic de blanques (el qual, a la presó, contraurà una malaltia venèria), la seva esposa caurà en una depressió que la conduirà al suïcidi.

El bitllet de 20 euros forma part del canvi que li tornen, hores després, a un constructor immobiliari que ha anat a dinar amb el regidor d’Urbanisme. Somriu i li entrega el bitllet amb un gest ràpid, tot picant l’ullet. El polític l’agafa, tot i que sap que no durà a terme la requalificació acordada perquè hi ha un millor postor (no veu el constructor capaç de fer la filtració a la premsa que acabarà amb la seva carrera política). S’acomiaden a la porta del restaurant i marxen cadascun per la seva banda; el constructor encara no sap que, en arribar a casa, l’informaran que han trobat mort el seu fill, que estudiava arquitectura.

Al seu despatx, el polític es mira el bitllet de 20 euros, intrigat pel cor dibuixat. Finalment, l’embolica i esnifa una mica de coca. S’adona que li’n queda poca, i truca a l’individu que l’hi ven, però aquest no contesta (l’acaben de detenir). Desenrotlla el bitllet i se’l guarda a la butxaca. Decideix que convidarà la becària nova, la dels pits somrients, a una copa.

A la nit, quan el regidor d’Urbanisme surt de la cocteleria amb la becària, el bitllet de 20 euros li cau a terra sense que se n’adoni.