Una conversa amb Helmut Schmidt

El nom del canceller Helmut Schmidt, 1974-1982, queda entre el de dos cancellers que van marcar aspectes decisius en la història d’Alemanya i en la d’Europa. El primer, Willy Brandt, va iniciar l’Ostpolitik, el reconeixement i la reconciliació amb els estats europeus de l’est d’Europa, especialment Polònia, la Unió Soviètica i la República Democràtica Alemanya. El segon, Helmut Kohl, va reeixir en la reunificació d’Alemanya i a escala de la Unió Europea va culminar la unió monetària i l’ampliació als estats de l’est d’Europa. En aquest sentit, sembla que, al costat dels èxits del seu predecessor i successor, la figura de Helmut Schmidt quedi disminuïda, però en cap cas va ser així. El canceller Schmidt va contribuir a consolidar les polítiques d’obertura a l’est iniciades per Brandt, i a la Unió Europea la seva estreta relació amb la França presidida per Valery Giscard d’Estaign va ser decisiva per fer possibles els projectes d’ampliació i unió monetària que anys més tard es van fer realitat.

Veure novament el nom i les imatges de Helmut Schmidt als diaris em porta a recordar la visita que li vam fer la tardor del 2007: jo acompanyava l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. No era la primera vegada que l’expresident s’entrevistava amb Helmut Schmidt, i així ho van manifestar ells mateixos a l’inici de la conversa. Ens va rebre al gran edifici de Die Zeit, un dels setmanaris més prestigiosos d’Alemanya. Un edifici situat a la ciutat d’Hamburg no gaire lluny del riu Elba. Era a la tarda i una secretària de direcció ens va acollir i ens va conduir fins al despatx on hi havia Helmut Schmidt. En aquesta ocasió l’excanceller no tenia urgències d’agenda i la reunió va durar més de dues hores.

La conversa es va iniciar amb comentaris sobre la situació de la Unió Europea. Una Unió que volia reforçar la seva estructura econòmica fonamentada en la moneda única i amb les perspectives de futur en un món globalitzat. També es va comentar la necessitat de reforçar els lligams polítics entre els estats de la Unió i ampliar la cooperació militar existent que portés a reforçar el rol polític d’Europa en el món. Ens va dir que calia enfortir la Unió Europea però amb el benentès que mai arribaríem a ser una unió com la dels Estats Units d’Amèrica. Europa és molt plural. Ens ho anava explicant amb veu segura, enmig d’una atmosfera intensa de tabac: Helmut Schmidt va ser sempre un fumador intens. Ens va recordar també la seva feina per intensificar l’aproximació franco-alemanya, amb l’aleshores president Giscard d’Estaign. Ell estava convençut que només aquesta intensa relació podia fer possible el progrés de la Unió Europea. Aquestes relacions les havien iniciat Adenauer i De Gaulle, i després de Schmidt les van continuar Kohl i Mitterrand i altres dirigents.

Parlar de globalització i de geopolítica va conduir la conversa a parlar de l’important paper de la Xina al món. L’excanceller Schmidt, que tenia una certa dificultat d’audició, va alçar el to de veu quan ens va explicar les seves relacions i els contactes que havia tingut i encara mantenia amb les autoritats de la Xina. Mesos més tard vaig tenir l’oportunitat de llegir el llibre Nachbar China [Veïna Xina], escrit per ell mateix en col·laboració amb el periodista Frank Sieren. El seu primer viatge com a canceller va ser l’any 1975 i va conèixer personalment Mao Zedong, després va anar regularment a la Xina i va comprovar de prop l’evolució i el creixement econòmic del país.

Li preocupava el problema de la immigració a Europa i molt concretament a Alemanya, un país amb una baixa natalitat i que necessitaria la immigració per mantenir el seu pes demogràfic. Defensava una immigració amb unes característiques que fessin possible la seva integració al país d’acollida. En el cas d’Alemanya destacava la importància que el país sabés acollir i integrar els nouvinguts. Les polítiques d’immigració han de ser les adequades i coordinades a nivell de la Unió, de fet, preveia que seria un fenomen molt important al segle XXI. La conversa va acabar amb un acomiadament cordial entre els dos expresidents. Ens va dir que viatjava molt poc, de tota manera, potser encara faria algun viatge a la Xina.

L’endemà vam marxar d’Hamburg i camí de l’aeroport el cotxe va passar per davant de la casa-museu d’Ernst Thälmann, un dirigent del Partit Comunista Alemany dels anys trenta, candidat a canceller, que va ser empresonat pels nazis i assassinat al camp de Buchenwald l’any 1944. La història d’Europa i la d’Alemanya està plena de records d’esdeveniments.