Columnes de fum sortint de la central de carbó de Pocerady a la República Txeca.

Transició energètica i demagògia

Costarà molt moure la gent de la seva posició de confort, perquè el canvi afecta tothom

Columnes de fum sortint de la central de carbó de Pocerady a la República Txeca. / GETTY
JOAN VILA
JOAN VILA President de la comissió d'energia de Pimec

El passat dia 29 el company enginyer Xavier Roig escrivia en aquestes pàgines un article on deia que la demagògia és insostenible. Té tota la raó del món. És insostenible la demagògia, la ignorància, l’especulació i la mentida, per dir uns quants conceptes que no deixen prosperar el bé comú. En el seu article, Roig desgrana uns quants aspectes del camí a la transició energètica, com el cotxe elèctric i la biomassa, per acabar concloent que la informació que es dona és falsa i per tant demagògica.

La transició energètica és tota una revolució, per la qual cosa el primer que cal fer és relat i pedagogia, explicar per què hem de fer segons quines coses i com les farem. És evident, veient l’article esmentat, que tot això no s’ha fet i que el camí serà llarg. Per això el debat és important i bàsic per anar clarificant el camí.

Dilluns va començar la COP25 a Madrid i la Comissió Europea va iniciar el seu mandat. És una bona ocasió per entendre cap on aniran les coses, tot i que de mesures concretes ningú en parla. Per això m’agrada parlar-ne a mi, entre altres motius perquè és el que m’agrada aplicar a la feina i a la meva vida quotidiana.

A la UE s’ha comprovat que una taxa al CO2 intensa modifica les emissions de carboni

El full de ruta per fer la transició a Catalunya d'unes emissions de 45 gigatones (Gt) de CO2 a 31 Gt de CO2 passa per incorporar l’any 2030 més d’un milió de cotxes elèctrics o híbrids endollables, per implantar 780.000 punts de càrrega elèctrics, per estendre la biomassa a la indústria com a font principal de calor, per reformar energèticament 50.000 habitatges cada any, per introduir la metanització de residus agrícoles, per instal·lar fins a 10.000 MW en autoconsum fotovoltaic, per implantar 7.500 MW d’energia eòlica, i per exigir l’etiquetatge de tots els productes i serveis que es produeixin al país i que compri l’administració catalana. Per fer tot això primer necessitem que l’administració catalana es posi al capdavant, fent el relat, i que prediqui amb l’exemple calculant les emissions dels seus immobles, invertint per disminuir-les i comprant béns i serveis certificats amb baixa emissió de carboni.

A Espanya generem actualment el 37% de l’electricitat de forma renovable. Les pèrdues de transport i de transformació oscil·len entre el 8% i el 10%. Un cotxe dièsel amb un consum mitjà de 5 l / 100 km té un consum energètic de 48 kWh / 100 km. Un cotxe elèctric amb un consum de 16 kWh / 100 km té un consum d’energia primària, descomptant la ineficiència elèctrica, de 34 kWh / 100 km. Per tant, el consum del cotxe elèctric és inferior (34 kWh versus 48 kWh). I avui dia, sempre en el camp dels automòbils, les eficiències en relació a la generació de CO2 són semblants. Però l’any vinent, i durant tots els anys que seguiran, aquesta comparació es veurà cada vegada més decantada cap al cotxe elèctric. El mateix que diem del dièsel es pot dir en relació a la gasolina.

A Catalunya, actualment, dels boscos s'extrauen 400.000 tones de biomassa, d’un potencial màxim d'1.200.000 tones, amb un creixement del 2% anual. La demanda industrial que es podria cobrir amb biomassa avui és de 7.325 GWh (que ara surt del gas natural), que equivaldrien a 2.400.000 tones de biomassa, el doble del potencial de Catalunya i que es podria nodrir més endavant de regions veïnes, com l'Aragó.

Fer la transició energètica és un canvi cultural que només serà possible si li donem un sistema circulatori: la taxa de CO2. Avui hi ha sis sectors industrials a l’economia on les empreses estan subjectes a l'obligació de comprar drets d'emissions de CO2 quan els en faltin: ciment, acer, química, paper, vidre i energia elèctrica, que suposen el 46% de les emissions d’Europa. Aquests sectors han vist com el fet que el preu del CO2 hagi passat de 5 €/tCO2equ a 25 €/tCO2equ (perquè la UE traurà drets del mercat) ha modificat la generació en carbó, perquè les centrals han perdut competitivitat, i ha impulsat moltes empreses d’aquests sectors a fer les coses de forma diferent. A la UE s’ha comprovat que una taxa al CO2 intensa modifica les emissions de carboni. Per això la Comissió Europea anunciarà el dia 11 la creació d’una carbon border tax, un aranzel per protegir l’economia europea després de la implantació d'una taxa al CO2 intensa. A més d’intensa, la taxa ha de ser universal –ha d'afectar tothom–; progressiva –sabent que arribarà a 100 €/tCO2equ o més–; fiscalment neutra –ha de retornar l’import a l’economia per no augmentar la pressió fiscal–; socialment justa –ha de protegir els que no puguin invertir en l’adaptació–; transparent –s'ha d'evitar que l’administració desviï els imports a altres conceptes–, i amb protecció aranzelària.

Costarà molt moure la gent de la seva posició de confort, perquè el canvi afecta tothom, no deixarà ningú sense afectar i el perill de caure en injustícies és molt gran. Per això es necessita més que mai fer el debat.

La polèmica no té res de demagògica. Ens ve una autèntica revolució econòmica, cultural i social, i més val anar-la acceptant si no volem perdre massa oportunitats com a societat.