La por

“Les lleis de la naturalesa, la justícia, l’equitat, la modèstia, la pietat... són per elles mateixes, quan no hi ha temor a un poder determinat que motivi i promogui la seva observança, contràries a les nostres passions naturals, que ens porten a la parcialitat, l’orgull, la venjança... Només la por al càstig que ens pot imposar l’estat ens empeny cap a la civilització”.

Aquesta és la base del pensament social i polític de Hobbes, filòsof anglès del XVII que condueix al “contracte social” dels ciutadans, que decideixen delegar l’autoritat en un sobirà absolut que la rep i l’exerceix “per protegir l’home de l’anarquia i desordre en el qual necessàriament viurà si no renuncia a aquesta llibertat”.

Aquest sobirà rep el nom de Leviatan, el monstre bíblic al qual es fa referència al Llibre de Job i que Hobbes utilitza com a imatge per demostrar el seu poder quasi omnímode.

L’estat té un poder que no pot ser contestat pel ciutadà perquè la seva autoritat no deriva d’un pacte entre les parts, governant i governats, com per a Locke o Rousseau, sinó d’un pacte entre ciutadans iguals que el cedeixen sense contrapartida, tret que el mateix estat demostri la seva incapacitat per protegir-los.

Hobbes posa l’estat per sobre de la religió, però utilitza aquest contracte social per transferir la llibertat de l’individu al sobirà com ho fa Déu inversament a la creació, “fem l’home”... L’estat és un “home artificial” creat per protegir l’home d’ell mateix i dels altres...

Hobbes va viure en una època històrica especialment convulsa que va portar a la decapitació del rei Carles I i la institució d’una república al Regne Unit, Commonwealth, liderada per Cromwell, que va esdevenir un poder absolut com ho havia estat la dinastia dels Estuards. Aquesta revolució li va fer passar por i aquesta por el va portar a buscar la seguretat que no tenia teoritzant sobre la cessió del més preuat valor de l’home, la llibertat, que acceptava retallar per preservar-ne el que era essencial, aconseguir seguretat i estabilitat. Per a Hobbes la llibertat absoluta no existeix i s’ha de modular de manera que pugui aportar més estabilitat i felicitat; la incomoditat de perdre part de la llibertat que aquest pacte suposarà està compensada per la protecció aconseguida.

“Malgrat que els beneficis d’aquesta vida poden augmentar-se per l’ajut mutu dels uns als altres, el cert és que s’aconseguiran millor dominant els nostres pròxims que associant-nos amb ells. Si la por desapareix, els homes tendirien a buscar el domini dels seus iguals més que a col·laborar amb ells. La societat i la civilització estan basades en la por”. És evident que la desconfiança dels homes i el recurs al càstig per aconseguir un comportament civilitzat és una constant en el pensament de Hobbes.

La teoria de la sobirania no ha de tenir límit, perquè d’una altra manera seria una antinòmia en ella mateixa. El poder absolut és incompatible amb la seva limitació. És una teoria força discutible, perquè, ¿qui pot dubtar que un equilibri basat en tres poders que s’autoregulen i es vigilen, com defensa Montesquieu, és més estable que un de sol només controlat per ell mateix?

Les teories de l’estat modern derivades de la pràctica i necessitat d’un “estat d’excepció” en condicions extremes per precisament protegir el ciutadà es deriven de la filosofia hobbesiana.

Hobbes va ser un mecanicista i determinista absolut, va oblidar la història i l’home que no és només un ésser racional sinó també històric, i la història és memòria i experiència, i sovint manca de causalitat malgrat les teories del materialisme històric. Vist des d’aquesta òptica, la filosofia de Hobbes és exagerada en les seves raons perquè només veu l’home des de la praxi transgressora i agressiva, encara que en la seva visió de l’estat no el percep com un fi en si mateix sinó com un instrument al servei de la ciutadania.

Walter Benjamin teoritza sobre l’estat d’excepció en què va viure el nazisme del 1933 al 1945 i afirma que la manca de llibertat dels oprimits ens ensenya que l’estat d’excepció ha de ser precisament el que el governant ha d’evitar tot complint amb el deure de preservar la pau i la convivència. És un optimista i possibilista enfront del pessimisme i el negacionisme de Hobbes.

Un gran imperi requereix ordre més que iniciativa, control més que discussió... Això és el que va teoritzar aquest filòsof anglès, que va impregnar la vida social i el pensament polític britànic d’aquesta idea que es va practicar durant anys fins a ser vençuda pels principis de la revolució burgesa que va suposar la sorpresa de la independència dels EUA, on l’equilibri de poder i la revolta contra l’autoritat és constitucionalment legítima si aquesta autoritat esdevé tirànica. Hi ha una veritat més enllà de la de Hobbes.