La nissaga dels Moix

Manuel Moix, com a fill masculí primogènit, potser sense saber-ho, s’ha convertit en el cap d’una nissaga que té una història de quasi mil anys

Alguns mitjans de comunicació han especulat que el fiscal d’Anticorrupció és d’origen gallec, català, aragonès, de Terol, etc. Malgrat que no l’hagin encertat del tot, no van mal encaminats.

Manuel Moix i Blázquez va néixer a Madrid el 24 d’abril del 1958. Per part de mare és d’origen gallec, i per part de pare és el continuador d’una gran nissaga arrelada a la vila de Calaceit (Matarranya) des de fa més de vuit-cents anys.

Ja al segle XVI la família Moix va intentar demostrar que el 8 d’agost de 1132 un tal Willelmo Moix, d’origen basc, havia estat nomenat governador de la població. Llàstima que els historiadors han donat com a falsa la làpida on estava redactada la informació.

El que sembla més factible és que l’any 1229 els germans Pere i Antoni Moix van participar en la conquesta de Mallorca. Per la seva participació, Pere Moix va rebre cases i terres i es va quedar a l’illa. En canvi, Antoni Moix va tornar a Calaceit. Així començava la història d’una important nissaga que ha perdurat fins al dia d’avui.

A finals del segle XVIII les coses no devien anar massa bé per a la família Moix, perquè Miquel Joan Moix i Granyena es va dirigir a la Reial Audiència de Saragossa per justificar la seva neteja de sang i el patrimoni de l'infançó en propietat, uns drets que l’ajuntament de la població i el bisbat de Tortosa, senyor temporal de la vila, els negaven.

La família Moix va sortir airosa d’aquesta contesa. Joan Miquel Moix va reconstruir la casa del carrer de les Roquetes, actualment reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona, i durant tot el segle XIX la família Moix es van declarar cristins o liberals, i així, a la vora del govern de Madrid, van poder fer negocis i amassar diners.

D’aquí descendeixen Terenci Moix i Meseguer i la seva germana Ana Maria i el que fou catedràtic d’Història del Cinema de la Universitat de Barcelona Miquel Porter i Moix

Però, a finals del segle, amb l’extinció dels senyorius i amb les sequeres i males collites, les coses es van tornar a tòrcer. Alguns membres de la família van emigrar i es van instaurar a Barcelona i Sabadell. D’aquí descendeixen els escriptors Terenci Moix i Meseguer i la seva germana Ana Maria; el que fou alcalde de Sabadell i ministre de Treball, Josep Moix i Regàs, i també el que fou catedràtic d’història del cinema de la Universitat de Barcelona Miquel Porter i Moix. Sabem de bones fonts que Terenci Moix, en un dels viatges que va fer a Calaceit, va aconseguir importants documents de la família i va poder completar el seu arbre genealògic. Els germans Moix i Meseguer descendien per part de mare de la vila de Nonasp (Baix Matarranya). També descendeix de Nonasp l’actual conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila i Vicente. D’alguna manera també està emparentat amb els Moix, perquè a principis del segle XX una senyora de la família Moix es va casar amb un Vicente i va escampar la família Vicente Moix per diversos pobles del Matarranya i de la Terra Alta.

Willelmo Moix i Ripoll estava emparentat amb el que va ser president de la Primera República Espanyola, Emilio Castelar i Ripoll. Malgrat que els seus pares havien dipositat moltes esperances en ell i li havien posat Willelmo en record d’aquell suposat guerrer que l’any 1132 havia arribat a la població, no va ser capaç d’augmentar la hisenda. Va abandonar la seva casa pairal del carrer de les Roquetes per cercar fortuna a la gran ciutat, cosa que no li va ser propícia, però sí que va aconseguir donar estudis al seu fill, Manuel Moix i Gombau, llicenciat en dret i secretari de la Diputació de Lleida. La seva biografia diu que era especialista en comptabilitat estatal i dret de l’administració. També diu que juntament amb el seu germà, Pere, que era capellà, va fundar a Madrid l’Institut Catòlic Complutense. Es va casar amb Humbelina Martínez Rabadan, mestra nacional i mare de Manuel Moix Martínez, que va ser una gran eminència. Va ser el primer catedràtic de treball social i serveis socials a la Universitat Complutense de Madrid. Va escriure més de vint llibres sobre la matèria.

Manuel Moix Martínez es va casar amb Manuela Blázquez Borja i van tenir quatre fills: Margarita, Manuel, Pilar i José María. Manuel, els estius de la seva infantesa i joventut, juntament amb els seus germans, els va passar a Calaceit. Malgrat que els seus pares eren de parla castellana, ell sí que pot afirmar que “parlava o parla català en la intimitat”.

Manuel Moix, com a fill masculí primogènit, potser sense saber-ho, s’ha convertit en el cap d’una nissaga que té una història de quasi mil anys. Ell és el descendent directe de Willelmo Moix i Ripoll i el que segueix portant el cognom Moix, perquè la resta dels descendents han estat dones i, a poc a poc, s’ha anat perdent el cognom. Però, alerta!, el pròxim 30 de juny les coses canvien.

Amb el descobriment de la famosa empresa radicada a Panamà, s’ha vist obligat a dimitir com a fiscal en cap de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat del govern espanyol. Amb el canvi de lleis del pròxim 30 de juny també pot perdre el cap de la nissaga de la família Moix, que, per a bona part de la família, encara neix d’aquell suposat Willelmo Moix que l’any 1132 va aparèixer per la població de Calaceit.