Un guardó 'editorialitzant' que torna als orígens

El Nobel de la pau ha acabat sent la via en què el comitè noruec editorialitza sobre el món. Així, en funció de l'actualitat i els debats oberts, posa el focus en el que creu rellevant, aposta per reforçar els lideratges que fan o poden fer una aportació positiva i, suaument, estira les orelles als que no fan els deures. La concessió a l'Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) n'és un clar exemple. El comitè ha volgut dir i fer diverses coses.

Primer, i davant el risc que amb el seu ús a Síria les armes químiques tornessin a posar-se a l'ordre del dia, en reforça el procés diplomàtic de prohibició. Les armes químiques van començar a proliferar a principis del segle XX. A més de les dues guerres mundials, es van fer servir en conflictes d'entreguerres (Espanya al Marroc, el Japó a la Xina) i de la segona meitat del segle XX (l'Iraq amb l'Iran i sobre el Kurdistan; els Estats Units al Vietnam). El 1993 s'adopta la Convenció sobre Armes Químiques, que entra en vigor el 1997 i, per gestionar-ne el desenvolupament i executar-ne el control, es crea l'OPAQ, que, sense gaire impacte, ha anat fent feina. I, en termes diplomàtics -només cal comparar-ho amb un procés ben frustrant com el del Tractat de No Proliferació Nuclear-, pot presentar un bon balanç: la pràctica totalitat dels països del món són membres de la Convenció i la majoria dels que en tenien han destruït els arsenals.

En segon lloc, i en el context de la crisi a Síria, el premi a l'OPAQ també és una opinió sobre la manera de gestionar el conflicte: ve a dir que l'atac militar que es va anunciar no era la resposta i sí l'acord diplomàtic entre Rússia, els Estats Units i Síria per destruir l'arsenal químic del règim.

Una estirada d'orelles

Finalment, el premi estira les orelles: de manera explícita -així consta en la declaració d'ahir- a Rússia i els Estats Units per no haver enllestit la feina de destrucció dels arsenals químics. I, esclar, també als pocs països que encara no han ratificat o signat la Convenció.

El comitè també ha volgut reconciliar-se amb el moviment per la pau, queixós perquè, al marge de l'interès o no dels premiats, traeix l'esperit més antimilitarista -tal com volia Alfred Nobel- del premi. El Comitè, doncs, ho ha quadrat: ha editorialitzat i ha tornat a casa.