12/02/2011

Comerç i espai urbà

3 min

Fa uns dies, mentre passejava pel Passeig de Gràcia, vaig decidir entrar a Vinçon sense cap intenció concreta de comprar-hi res. Ja ho faig, de vegades. Entrar en aquesta botiga és tota una experiència sensorial i social. Sempre t'acabes trobant algun conegut badant entre les sorprenents ofertes, sense presses, i aprofites per fer petar la xerrada.

Aquesta és, sens dubte, una de les botigues més curioses que conec, difícil de definir quan algun amic que visita la ciutat em pregunta què hi venen. De tot, li responc, però sempre que li agradi al propietari. Estem parlant, per tant, d'una botiga molt personal, i no conec exemples semblants en altres ciutats. Possiblement, en un moment en què la majoria dels comerços formen part d'una cadena de franquícies iguals a tot arreu, botigues tan especials com aquesta, d'aquelles que no podries trobar en cap altre lloc, acaba donant més personalitat a Barcelona que molts dels monuments que figuren a les guies.

Però el que fa singular aquesta botiga no tan sols és el producte que s'hi ven o l'exquisit gust amb què sempre està guarnida. Un detall que també la fa interessant és que es pot travessar i permet un recorregut alternatiu al del carrer. Això la converteix en un espai urbà que ocupa un interior d'illa de l'Eixample de la manera més efectiva possible, construint un itinerari ple d'atractius. Em sembla que no dec ser l'únic que quan ha d'anar de Pau Claris a Passeig de Gràcia prefereix fer-ho per l'interior de la botiga i no per l'exterior, molt més avorrit. I no és l'únic lloc a la ciutat on això passa: n'hi ha d'altres com el Bulevard Rosa i La Central del Raval que també permeten anar d'un lloc a l'altre travessant una illa, escurçant un trajecte i oferint molts cops més encants que no pas els que ofereix un carrer convencional.

Una ciutat es caracteritza pels seus edificis, pels seus carrers i les seves places. En definitiva, pel seu espai públic. Però la qualitat de l'espai urbà també depèn, en gran mesura, de l'activitat ciutadana i, per tant, de les seves botigues. Tots els carrers de l'Eixample comparteixen el mateix disseny, la mateixa secció, les mateixes voreres, els mateixos arbres, i m'atreviria a dir que també comparteixen un estil prou homogeni en les façanes, però, en canvi, no tots són iguals. No és el mateix passejar per un carrer sense botigues i, per tant, sense activitat ni gent, que a la nit queda fosc sense els llums dels aparadors, que fer-ho per un carrer atapeït de comerços interessants i terrasses de bars plenes a vessar.

Algunes botigues acaben marcant la personalitat d'un tram de carrer o plaça molt més que no pas el disseny del seu traçat o les seves façanes. Estic pensant, per exemple, en la floristeria del carrer València, a prop del mercat de la Concepció, oberta tota la nit i que omple de llum i color el barri. O els cinemes Verdi, que han provocat un gran canvi urbanístic i social al barri de Gràcia, generant l'obertura de noves botigues de roba, restaurants i tot tipus de negocis orientats al públic jove que acudeix al cinema.

És indubtable, doncs, que gran part de la qualitat urbana de les ciutats que ens atrauen es deu a la densitat i activitat dels seus ciutadans, que omplen de vida els carrers.

És per això que una bona política urbana hauria de tractar d'incentivar i gestionar aquestes iniciatives amb mesura i intel·ligència per tal de transformar l'espai públic augmentant-ne l'ús. Com va remarcar l'arquitecte Cameron Sinclair, fundador d' Architecture for Humanity, en una xerrada celebrada fa uns dies a Barcelona, cal deixar de pensar a fer edificis i començar a pensar a construir comunitats. I per això és fonamental un canvi d'actitud que deixi de tenir cura de la ciutat des d'un punt de vista merament físic i comenci a pensar a administrar i promoure les iniciatives particulars que hi ha a la ciutat perquè esdevinguin una millora per al col·lectiu.

Més terrasses i menys asfalt, més barat i molt més efectiu.

stats