29/07/2012

'Give us the water back!'

3 min
'Give us the water back!'

Durant els últims trenta anys Barcelona ha anat conquerint la costa a poc a poc en tota la seva façana marítima en un exemple de convicció i tossuderia que probablement no té comparació amb cap altre ciutat del món. Primer va ser el trasllat de les vies de tren que impedien el pas a la costa des del Poblenou i la recuperació de les platges com l'espai públic més gran de la ciutat. Després la reforma del front marítim a la ciutat històrica amb el Moll de la Fusta, la construcció del passeig de la Barceloneta i la incorporació del moll d'Espanya a la ciutat amb el centre comercial, l'aquari i els cinemes. I en últim lloc la plataforma del Fòrum que acaba la Diagonal i construeix un final adequat als quasi cinc quilòmetres de platges de la ciutat.

I així fins a arribar a la situació actual, en què ja no hi ha barreres per arribar a l'aigua en cap part de la ciutat excepte en un petit tram al moll de Sant Bertran, a l'extrem sud, just quan la ciutat es troba amb la muntanya de Montjuïc. En aquest punt, just davant la plaça de la Carbonera, l'accés queda tancat als ciutadans per protegir l'accés als ferris i als creuers i és impossible acostar-s'hi per gaudir de les fantàstiques vistes al mar, la ciutat i els vaixells. Ara mateix es pot dir que aquest és pràcticament l'únic espai en contacte amb el teixit urbà que encara no s'ha conquerit.

No és difícil imaginar, per tant, que el pròxim pas que emprendrà la ciutat, tard o d'hora, serà construir un espai que rebi amb dignitat els visitants que arriben en creuer i els dirigeixi cap al Paral·lel, alliberant així la càrrega que actualment tenen les Rambles, molts cops al límit de la seva capacitat.

L'Ajuntament de Barcelona ja fa molts anys que ho intueix i treballa amb estudis que avancen algunes idees per a aquesta zona aprofitant que el port s'amplia per l'altre costat. Com per exemple el que van encarregar a un grup d'arquitectes joves entre els quals hi havia Josep Ferrando i Marta Peris, que proposa la renovació del Paral·lel per reforçar el seu potencial com a via principal d'accés al centre de la ciutat des del mar i que planteja alguns canvis importants a la plaça de la Carbonera. I és especialment interessant l'estudi que va redactar l'arquitecte Joaquim Español, que va ser director de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona ja fa uns anys, que mira de construir un veritable passeig Marítim, del qual aquesta part de la ciutat no disposa, que reculli tots els carrers en la seva arribada al mar. Per fer-ho, aquest projecte vol traslladar un tram de la ronda Litoral i passar-lo sota l'aigua per solucionar problemes de traçat i eliminar els entrebancs que ocasiona, que impedeixen l'accés a la línia de mar en alguns trams. El trasllat d'aquest tros de la ronda permetria recuperar una gran esplanada davant l'edifici d'Hisenda, on ara emergeix la ronda, i per tant la construcció d'un gran espai públic ciutadà davant el mar.

Divuit estudiants d'arquitectura de l'últim curs de l'Esarq han estat treballant amb aquesta hipòtesi i proposen alguns usos per configurar i donar contingut a aquest nou espai, entre els quals destaquen una gran terminal marítima (terminal de terminals), un centre de convencions i un museu de fotografia, per exemple. El resultat és espectacular i aquests treballs acadèmics es van exposar fins fa poc al vestíbul del CCCB sota el títol Give us the water back! , en un gest que volia demostrar el compromís de la universitat en la reflexió de la ciutat i que constitueix un bon document per al debat. Una gran quantitat de plànols, maquetes i imatges van permetre comprovar les possibilitats reals d'aquest espai i ens convencen, si és que encara no ho estàvem, de la necessitat de concentrar els nostres esforços immediats a aconseguir-ne la recuperació, per complicat que sigui. No cal que recordem que mai ho serà tant com altres trams que en algun moment de la història a molts els semblaven impossibles de recuperar.

La incorporació d'aquest tram del port a la ciutat és estratègica per aconseguir un nou espai públic en un enclavament excepcional, millorar la imatge d'un dels principals accessos de la ciutat i rellançar el Paral·lel, un carrer que els últims anys ha caigut en un cert abandonament i que ara certes iniciatives privades miren de revitalitzar. Aquesta discussió és independent de la que es planteja l'oportunitat del creixement futur de la ciutat en aquella direcció. És tan sols el pròxim pas lògic i necessari.

stats