Barça-Celtic, un partit constituent
Dos referèndums a la vista, tres països representants, milers d'aficionats en harmonia i un parell d'equips d'aquests que són més que un club. A més d'un extraordinari partit de futbol, això és el que veurem aquest vespre al Camp Nou i d'aquí 15 dies al Celtic Park. Sobre el Celtic i el Barça recau un pes simbòlic que els ha acompanyat des de la seva fundació. El club de Glasgow ha aglutinat la representació de la immigració irlandesa en lluita pel reconeixement en un entorn hostil des de finals del segle XIX i durant tot el segle passat. Al Barça ningú li pot negar que s'ha fet gran acompanyant el seu país des del terreny simbòlic i amb l'altaveu que li atorga ser una marca d'abast mundial.
Dues entitats amb aquesta càrrega sobre les espatlles reaccionen de manera diferent als esdeveniments que se succeeixen al seu voltant. Catalunya i Escòcia avancen cap a la celebració d'un referèndum per esdevenir nous estats d'Europa i la data del 2014 apareix marcada en totes les agendes. El Celtic, una icona més relacionada amb la seva confessió catòlica i amb la bandera d'Irlanda que amb Escòcia, intenta mantenir un perfil baix. Una mica descol·locat, en més d'un període de la seva història ha hagut de combatre per evitar excessos del poder escocès (protestant) sobre la comunitat irlandesa instal·lada a Glasgow, i això ha provocat algun recel institucional, també de la graderia, cap al procés liderat per Alex Salmond i l'SNP. Els tocarà moure fitxa tenint en compte que la bandera unionista correspon al seu enemic, el Rangers, que purga els excessos financers a Quarta Divisió.
Són clubs germans perquè tenen una personalitat pròpia molt marcada i perquè la defensen contra un entorn en contra. També en la defensa d'una filosofia de joc, tot i que afortunadament per al Barça els models futbolístics que defensen són radicalment diferents. Però nacionalment el Barça i el Celtic juguen lligues diferents. Ja hem explicat en aquest espai que el Barça ha virat cap a una implicació més o menys directa en el procés català després d'un inici de legislatura tebi en aquesta matèria.
La diferència essencial és que a can Celtic tenen selecció nacional. Qui se senti escocès pot viatjar amb el Tartan Army quan es classifiquen per a una gran competició. I qui mantingui la identitat irlandesa pot pujar a un ferri i patir en directe un partit de Trapattoni. El Barça, en canvi, es multiplica per ocupar el buit d'un equip nacional. Com a mínim, fins que la situació es normalitzi.
