LA PÀGINA BORDA
Misc 10/06/2014

El Barça i el procés català

i
Jordi Borda
2 min

Els amics íntims de Sandro Rosell expliquen una anècdota significativa. Fa un parell d’anys, l’aleshores president va viatjar a Nova York i va acabar sopant amb un dels càrrecs directius importants del New York Times. Sempre segons la versió del cercle íntim rosellista, el directiu del NY Times va canviar la seva agenda en saber que el president del “més que un club” era a la ciutat. Van sopar junts. Si això és cert, presenta una fotografia nítida de la força del Barça com a primera marca del país. Els representants polítics de primera línia, catalans i espanyols, es gastarien molts diners en relacions públiques i lobis de representació per tenir una trobada així. Ens agradi o no el Barça és l’aparador més potent que els catalans tenim al món en un moment delicadíssim de la nostra història. Una altra història no confirmada. La revista Interviú va publicar la setmana passada que els serveis secrets espanyols estan preocupats per la incidència que el Barça pot tenir en la consulta del 9-N. Al Camp Nou es crida independència cada minut 17 amb 14 segons, i si el club es compromet amb el sí-sí podria mobilitzar una massa important de votants.

En els últims anys el Barça ha estat un exemple mundial, però a poc a poc se li va enterbolint la imatge. El 22 de juliol el New York Times segurament publicarà la fotografia de Rosell entrant a l’Audiència Nacional per declarar en una instrucció d’un cas de frau fiscal en la contractació d’una estrella mundial. A més, Messi no s’acaba de treure de sobre les acusacions d’irregularitats en la seva fiscalitat i en la gestió dels partits de pretemporada que va organitzar l’estiu passat. Ara que ens enorgulleix mostrar al món la nostra cara més amable, l’esforç cívic del país per fer arribar el missatge que hi ha una majoria pel dret a decidir, el Barça no acompanya. L’altaveu s’ha quedat sense potència. O pitjor: envia un so distorsionat.

Hem arribat a un moment en què res no s’escapa de la situació política que estem vivint. El Catalunya-Espanya ho condiciona tot. També al Barça, que veu amplificades les tradicionals convulsions de la seva vida interna. El president Bartomeu va tardar un nanosegon a denunciar una mà negra actuant sobre el club. Un clàssic. Fins i tot va avançar que tard o d’hora hi posaria noms i cognoms. De moment no n’hem tingut cap més notícia.

Això sí, les pulsions polítiques i les mans negres només tenen marge per actuar si hi ha alguna escletxa perquè les coses s’han fet malament.

stats