Baviera, territori d'ultramar
És un fet. Munic, Baviera, l'Allianz Arena han entrat de ple en el nostre dia a dia com un dels vèrtexs sobre els quals pivotarà aquesta cosa amb forma de Blandiblub que anomenem entorn. Ens havíem acostumat a la monotonia diària, a allò d'anar fent sense gaires estridències quan, en plena ressaca de coca i pólvora, Guardiola ens ha recordat des d'Alemanya el so dels grans dies que hem viscut. A més, per fer-ho encara més visible, s'ha expressat en un alemany més que notable, en italià, català i castellà (no hi ha hagut preguntes en anglès). L'aura de Guardiola ha estat identificable tot i comunicar-se en la llengua d'Angela Merkel.
És una imatge dels temps que corren. Hi ha una generació sencera de catalans que han de fer les maletes a indrets on el talent i la preparació els siguin útils. Guardiola ha fet el mateix. I mirant-ho de prop té tot el sentit del món: el Bayern és el club que el Barça podria ser i Baviera la Catalunya possible. El campió d'Europa funciona amb la precisió d'un rellotge suís i la solvència d'un Volkswagen. Aquí no deixen res a l'atzar, tot es comprova com a mínim dues vegades abans d'executar-ho. Des de l'organització d'una roda de premsa multitudinària fins a la gestió d'unes instal·lacions magnífiques, passant per una política esportiva i institucional que lideren exfutbolistes reconvertits en homes de corbata i smartphone . Només han fallat amb les "spanish tapas " que han servit durant la festa de la presentació. Segurament és culpa nostra i de com ens venem com a destí turístic.
Hi ha el risc que ens instal·lem en el discurs cofoi i onanista. El que diu que tenim el millor equip del món, el millor jugador del planeta i la millor institució d'entre totes les possibles. És cert que fins ara el Barça és el seductor del moment. Però li ha aparegut un competidor directe. Algú que pot acabar sent més atractiu. A Baviera tenen la sensació íntima que està germinant alguna cosa que els pot convertir aviat en els reis de la festa, en "l'home que ens roba les nòvies", com canta l'Albert Pla en els seus primers discos. I entenguin nòvies com a espònsors, atenció mediàtica, imatge de marca i jugadors necessitats d'estímuls. Contra això, l'acritud és una mala idea. Fa més gran la ferida.
El contracte de Guardiola amb el Bayern acaba el 2016. A Barcelona serà any d'eleccions. Ara mateix queda molt lluny, però el que passi els pròxims tres anys als territoris d'ultramar tindrà la seva incidència directa o indirecta.
