LA PÀGINA BORDA
Misc 24/09/2013

Catalans, Holandesos i argentins

i
Jordi Borda
2 min

Fa uns dies Tata Martino conversava amb un il·lustre exjugador del Dream Team a l'hotel on els tècnics del Barça encara s'allotgen mentre busquen pis. Més que el futbol, a la xerrada hi va aparèixer l'arxifamós entorn i les dificultats que genera en el treball diari a l'entrenador del Barça. L'escena il·lustra, com a mínim, el neguit amb què viu Gerardo Martino l'experiència iniciàtica en un dels llocs més complexos del món per fer d'entrenador.

Em declaro incapaç de diagnosticar amb solemnitat si hi ha patologia o no a aquestes altures. Sembla una temeritat assegurar amb rotunditat que el joc del Barça està abandonant les essències, traint l'ADN que l'ha portat a l'excel·lència, i mutant cap a una altra cosa. Però alguna cosa passa. Des de Cruyff fins a Tito Vilanova, passant per Rijkaard i Guardiola, fins i tot conceptualment amb Rexach, el Barça ha instaurant una cultura de joc. Fins i tot l'aficionat més allunyat dels coneixements futbolístics s'ha familiaritzat amb una manera de tractar la pilota, amb una harmonia del joc, una manera de fer, uns ritmes. Era allò que de la grada estant et feia veure clarament que Ibrahimovic tallava una línia de passada claríssima en la seva agonia per retrocedir uns metres i intentar tocar pilota. La grada del Camp Nou ha desenvolupat una mena de sisè sentit, i ara arrufa el nas sense poder objectivar ben bé per què. De moment guanyen a l'espera dels exàmens amb rivals grans.

Quan Martino va aterrar com un paracaigudista, algú el va aconsellar malament. El missatge, li van dir mentre encara tenia jet lag , havia de ser que no venia per canviar res. S'havia de presentar com el discret encarregat de recuperar conceptes utilitzats en un passat recent i abandonats per les circumstàncies. Error. És cert que hi ha trinxeres disposades a aprofitar el debat per intoxicar amb interessos. Uns per desgastar la junta. Els altres per erosionar la imatge de l'exentrenador i els seus amics. L'entorn. Si Tata Martino vol ser només entrenador del Barça, si aspira a un rol de figura neutral en les escaramusses de la lluita institucional al club, faria bé de no deixar-se utilitzar, d'abandonar el discurs que res no està canviant tot i que la resta del món n'estigui convençut, i valorar si li convenen arguments com que les crítiques li arriben per no ser holandès o de la casa. En algun lloc les ha sentit. En cas contrari, corre el perill d'esdevenir un peó d'un tauler més gran i amb interessos que se li escapen. Carn de canó.

stats