04/07/2016

Cobrar per presidir?

2 min

Ens hem acostumat a veure desfilar el president del Barça de torn pels jutjats per activitats derivades de la seva gestió al capdavant del club. Laporta, Rosell i Bartomeu han hagut de respondre de la seva responsabilitat en matèries delicades, ja sigui pel que fa als comptes del club o a incorporacions complexes de jugadors. I fent un repàs de les declaracions de molts d’ells en seu judicial, responen ells per decisions de junta però també per gestions que han dut a terme executius del Barça. Per tant, paradoxa: la responsabilitat recau en els responsables electes, que, no només no cobren, sinó que posen en risc el seu patrimoni amb un aval bancari. Això ho han experimentat tots, d’un bàndol i de l’altre. La situació agafa un caire encara més grotesc si repassem les dades. El Barça supera els 600 milions d’euros de pressupost, que gestionen els directius sense cobrar. Firmen operacions milionàries, negocien amb institucions públiques transformacions urbanístiques, operacions de crèdit amb grans entitats bancàries... És a dir: assumeixen una responsabilitat que a l’empresa privada esdevindria altament remunerada. I que en gestió pública també tindria un sou considerable.

Fa uns dies s’ha obert aquest meló en un altre àmbit. El president de la Federació Catalana, Andreu Subies, planteja a la junta federativa i a l’assemblea de clubs la transformació del seu càrrec en un president professional. Això vol dir cobrar a canvi de les hores, la capacitat i les energies dedicades a la gestió de la institució. Cobrar per la feina, per la responsabilitat que comporta i per la renúncia a altres projectes professionals propis. La secretaria general de l’Esport impulsarà els pròxims mesos un canvi en la legislació de les entitats esportives del país en aquesta direcció. Si acaba prosperant, els màxims responsables de les federacions més grans podran esdevenir professionals per tenir capacitat executiva.

Avui dia sembla una barbaritat traslladar-ho al món Barça però algun dia s’instal·larà aquest debat. Si es manté el sistema actual només un petit grup d’aquesta societat pot aspirar a dedicar part del seu temps i del seu patrimoni a gestionar una casa de bojos com el Barça. I ningú amb èxit professional o empresarial i ingressos importants abandonarà la seva responsabilitat per ocupar el seient de Bartomeu. És molt aviat, encara, però apareixerà de manera irremissible. Això sí, un tema tan delicat necessita un consens preelectoral perquè no resisteix la demagògia d’una campanya.

stats