Comprar una casa i anar a lloguer
Imaginem-nos un individu amb potencial econòmic tot i la crisi que surt al mercat immobiliari a buscar pis per viure-hi. Ho necessita perquè s’acaba de separar i no té un sostre fix per resguardar-se. Hi dedica tot l’estiu de la temporada 14-15 i visita palaus, indrets que podrien ser la casa dels seus somnis, però o bé el venedor no se’n vol desprendre o es passen de pressupost. Al final, aquest individu descobreix una casa arregladeta i ajustada a les seves possibilitats. Li diuen els arquitectes que pot tenir algun defecte estructural però la compra igualment perquè es creu que serà de “rendiment immediat”. I quan comença a pagar la hipoteca descobreix que els pitjors pronòstics tenien raó. Que necessita una llarga temporada d’obres. Ha de marxar a viure de lloguer sine die.
El comprador és el Barça i la casa Vermaelen. Ara ens sentim com quan després d’un any veient treballar els operaris entrem al domicili que fa un any que estem pagant i ensumem aquella olor de net, d’acabat d’estrenar. Seguint amb les imatges del món de la construcció, el defensa flamenc presenta candidatura per consolidar-se com els fonaments del Barça 15-16. Les prestacions que ofereix alimenten l’optimisme en un any en què el Barça no ha pogut fitxar o, com a mínim, no pot inscriure reforços fins a l’1 de gener del 2016. Vermaelen pot esdevenir un dels nostres i sortir a les fotografies del confeti en una posició destacada, reservada als que han tingut un paper important. Clarament passa per ser l’home de moda després del gol contra el Màlaga.
Ara bé, això no és incompatible amb dir que el seu fitxatge va suposar un error monumental. No pel qui sinó pel quan. El club va pagar 15 milions per 5 temporades. El calendari d’amortització indica que toquen 3 milions d’euros per cada temporada. En qualsevol empresa, si un executiu de primer nivell amb màxima responsabilitat comet un error de 3 milions d’euros tindrà el futur més que qüestionat. El Barça havia suspès l’assignatura del central i en un estiu es va gastar 45 milions d’euros en dos reforços (Mathieu i Vermaelen) que no van ser determinants. La feina de planificació i recerca al mercat no es va fer bé. Una molt mala elecció per les necessitats del moment.
Ara som a la casa nova, asseguts al sofà, hem desembalat la televisió i ens agrada el que surt a la pantalla. El futur és prometedor. Per si de cas, hem contractat un altre arquitecte. La casa compleix tot el que havíem somiat, sempre que no calgui fer-hi més obres.
