02/03/2015

Dilluns a la Ciutat de la Justícia

2 min

No en sortim. Ha tornat a passar. Hem començat la setmana veient passejar per la Ciutat de la Justícia el Barça d’ara, el d’ahir i el d’abans-d’ahir (el de més enrere dorm a Quatre Camins). La sala de premsa plena davant la imatge de dos expresidents, un vicepresident, un directiu i l’exdirector general plenipotenciari explicant davant el jutge el que no han sabut comunicar. Segurament no ens n’adonem perquè estem més pendents del que és urgent, però som davant el procés de la història amb més fronts oberts amb la justícia. Un moment crític.

En la lògica d’estar més al cas del que és immediat que del que és transcendent, al club hi ha un punt de satisfacció després de la jornada inaugural del judici. Toquen amb els dits la possibilitat de guanyar a MCM el primer judici important de la legislatura. Però contemplen amb preocupació com Joan Laporta, que hi va acudir com a testimoni per donar explicacions d’un contracte que comprometia el club durant els 25 anys següents i que va firmar els últims dies del mandat, la va convertir en un acte gairebé electoral, defensant la llengua davant d’un jutge poc flexible, mentre que els directius que havien declarat abans tiraven del castellà “per respecte a Mario Conde”.

Però tornem al que és realment transcendent. El balanç objectiu indica que la FIFA no permet fitxatges, que al jutge Ruz només li falta imputar The Observer, que el front de l’acció de responsabilitat s’ha reactivat amb el recurs a l’Audiència Provincial. No només això, el futbol base envia senyals d’esgotament, el primer equip s’aguanta amb un pacte entre els protagonistes (els de la banqueta i els del camp) i l’estructura esportiva pivota sobre un senyor molt simpàtic que parla massa quan el conviden a sopar.

Si assumim que vivim un moment crític i ho combinem amb l’horitzó electoral, potser hauríem d’aprofitar el temps que falta per a les urnes. Si el barcelonisme arriba amb les trinxeres de sempre llestes, el debat electoral serà erm i seguirem perdent anys en misèries. Tot i les dificultats del president Bartomeu per comunicar-ho, és evident que el Barça paga la seva importància en un context polític com l’actual. Amb tot això, hi ha temps per establir un diàleg entre les famílies ara enfrontades per teixir acords abans de les eleccions en qüestions bàsiques. Segurament és utòpic però aquest escenari permetria combatre les agressions externes des de la unitat. I tancar la ferida que sagna des del Big Bang del 2003.

stats