30/04/2013

Dues ànimes. Una decisió

2 min

Una ha agafat amb força la bandera de la revolució. En el seu moment no es va creure que l'adéu de Guardiola el va provocar el diagnòstic que calia sacsejar la plantilla, plantejar comiats dolorosos, però que faltaven forces. Ara mira enrere i entén l'argument. Mira més enrere i recorda que Rijkaard i el seu equip van aconseguir convèncer la junta directiva d'aleshores. L'entrenador i les estrelles van vendre la moto que eren capaços de modificar els vicis instal·lats al vestidor i reinjectar ambició. Ella se'ls va creure. Era més jove. "Havien capgirat la dinàmica autodestructiva del club al camp i es mereixien una segona oportunitat", es deia a si mateixa cada cop que algun oracle anunciava les set plagues que ens caurien a sobre l'any següent.

L'ànima revolucionària es va posar en alerta a Milà però es va consolar pensant que era només un accident. Va aixecar la cella a París i s'ha encès del tot després de Munic. Ara està espantada. Té por. L'absència de recursos i certa falta de reacció que va detectar a l'Allianz Arena la tenen marejada. Estarà eternament agraïda a aquest equip de llegenda però mira el futur amb preocupació. A vegades li agafen atacs de racionalitat i se li sent dir pels passadissos que el club està en un moment molt complex de la seva història, que ha de crear estructures per competir al mercat i als despatxos contra els petrodòlars o el diner rus, i que això només és possible amb un equip regenerat i a l'altura. Ella, l'ànima revolucionària, demana canvis dràstics per a l'any que ve. Intervenció. Fitxatges de nivell. Canvis en l'equilibri de poder al búnquer. Adéus dolorosos. Decisions dures. Es vol vacunar i no perdre un any.

L'altra ànima demana calma. Respecte al que s'ha aconseguit. Agafa de bandera un Excel amb números i recorda que són sis semifinals consecutives, que aquest equip és la base de la selecció espanyola campiona de tot. Sense alterar-se pel resultat contra el Bayern aposta per no molestar els que governen el vestidor, avisa que la sacsejada podria introduir la guineu al cau de les gallines i parla d'evolució lenta i segura. No pas d'incerta revolució.

Segurament les dues ànimes entren en col·lisió en milers de discussions quotidianes dels culers. També són molt presents a les converses a la cúpula de poder del club. No hi ha constància del que li passa pel cap realment al president. L'estructura esportiva (Bartomeu, Zubi, Tito) defensen la segona via, l'evolució tranquil·la. De moment s'imposen mentre silenciosament creixen els partidaris de la revolució. El que passi demà pot alterar l'equilibri.

stats