PÀGINA BORDA

Evolució o projecte nou

Els homes del president que han rebut l’encàrrec d’estudiar les propostes de nou entrenador per al Barça mantenen un volgut silenci i s’entretenen a assenyalar que els missatgers entorpeixen la seva sagrada missió. És d’allò més lògic que ni Robert, ni Albert Soler, ni ningú del seu equip diguin públicament el nom de l’hereu de la banqueta de Luis Enrique perquè actuaria contra els seus interessos. Però segur que internament s’han respost a la pregunta de si el que convé és continuar l’actual projecte que ha resultat exitós amb una evolució, o bé la filosofia i les instruccions que han rebut passen per entrar en una nova pantalla i fixar la mirada en un horitzó més llunyà amb un projecte nou.

No cal dir que si s’han plantejat aquest debat ho han fet amb noms i cognoms perquè cada opció està representada per un tècnic, però conceptualment no és menyspreable. Perquè algú allà dins ha de tenir clar si el balanç d’aquests anys i la projecció de cara al futur és precisament el que es vol per als pròxims 4-5 anys, o si l’avaluació no és satisfactòria pensant en el futur. Del resultat d’aquesta reflexió n’han de sortir els passos que han de guiar el que estigui passant discretament als despatxos i el que veurem públicament d’aquí uns mesos. Si volem una evolució, Juan Carlos Unzué encarna els valors d’aquest projecte perquè n’haurà format part des de la creació fins a l’últim dia. Aquesta reflexió és la que va acabar amb Tito Vilanova a la banqueta i amb la Lliga dels 100 punts. Si la conclusió a la qual s’arriba passa per la necessitat d’una sacsejada, d’un canvi de rumb, d’una recuperació de l’essència, no hi ha ningú al món més idoni que l’etern candidat a viure a Barcelona, Ernesto Valverde. El que ha sortit en totes les travesses gairebé des del 2003.

El que no pot passar és que la decisió depengui dels resultats del mes i mig de competició que ens queda. Si la tria entre una idea i l’altra no sorgeix d’una reflexió futbolística i de club, i queda condicionada a premiar els resultats d’una temporada, haurem caigut en una trampa de la qual pagarem els (mals) efectes molts i molts anys. Hem de pensar que això no és així, que la reflexió filosòfico-futbolística està feta, que el tècnics i executius treballen amb un perfil al cap i que el president el sancionarà tenint clar el que vol per al futur a mitjà termini. Qualsevol altra cosa seria per posar-se a tremolar.