Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

L'Excel Club Barcelona

Allunyada de la superfície, amagada sota el debat futbolístic discorre una altra discussió sobre el model. Res a veure amb si el 4-3-3 és inalterable o si un doble pivot agafa la categoria de sacrilegi a la Llei de Déu. A diferència de la conversa futbolística, aquí no hi ha soroll i sí molt xiuxiueig a l'orella. És una discussió que es porta entre bastidors, als despatxos, en converses de passadís, a la sala de gintònics de la llotja. Si fem servir la terminologia Martino, als " rinconcitos " del club hi transcorre el debat de la gestió entre els partidaris de l'ànima del "més que un club" i els que es miren la vida a través d'una taula d'Excel.

Un addicte a les excel·lències d'una taula d'Excel engega l'ordinador i mostra a qui el vulgui sentir que l'aportació dels socis del Barça suposa només el 10% del pressupost milionari del club (uns 50 milions entre carnets de socis i abonaments, sobre un pressupost de 500 milions). Els del "més que un club" recorden que ser soci del Barça va molt més enllà que integrar una societat privada i que l'estratègia del consell directiu actual va en la línia de dotar de contingut aquesta condició de soci. L'un veu una localitat de l'estadi com un actiu per explotar comercialment, l'altre entén la concepció patrimonial i el vincle sentimental que els socis tenen amb el seu lloc al camp.

A la taula d'Excel del director general, un càrrec amb més poder que el 90% dels directius que avalen amb el seu patrimoni el pressupost, hi va sorgir l'alarma: el sobreaforament infantil. A la trinxera contrària argumenten que la decisió de la junta els pot costar deu mil vots en les pròximes eleccions. L'un percep la comoditat del soci com un inconvenient molest per a una gestió impol·luta en els números. L'altre li retreu que els pares amb nens que van al Palau i es troben amb només una taquilla oberta per expedir entrades infantils generen malestar social innecessari per un estalvi econòmic insignificant.

A la primera part del mandat s'ha imposat l'incondicional de l'Excel mentre els romàntics tocaven el violí. Els pesos pesants contraris a aquesta manera de fer s'han limitat a malparlar-ne en sobretaules. El Barça ha estat un pioner en les polítiques d'austeritat i ho ha convertit en un dogma de fe. Imprescindible. Ara s'intueix una fase d'expansió amb el futur de l'estadi i es mouen coses. La novetat és que hi ha veus cada cop més autoritzades i molt a prop dels despatxos nobles que es desmarquen i diuen en públic que els pròxims anys no surten dibuixats en un Excel.

PUBLICITAT
PUBLICITAT