LA PÀGINA BORDA
Misc 17/12/2013

L'hora decisiva per mullar-se

i
Jordi Borda
2 min

L'Oriol Rosell és un jove de Puig-reig, al Berguedà, que es guanya la vida com a futbolista. Com molts altres joves de la seva generació, futbolistes o no, s'ha hagut de buscar la vida lluny de casa. I, com que està àmpliament capacitat, s'ha convertit en el primer català a proclamar-se campió de la MSL als Estats Units. La seva imatge amb crosses i amb una estelada ja és un clàssic. Marc Crosas té un perfil similar. S'ha guanyat les garrofes a Celtic Park i a la Rússia interior, ha aixecat una lliga francesa i ara ha fet arrels a Mèxic, on és tota una personalitat. Amb un compromís polític desacomplexat, Crosas trenca el clixé de futbolista ambigu.

L'ambigüitat del professional de l'esport en relació al que s'està vivint a Catalunya s'està acabant per l'acció dels emigrants, dels que queden lluny de les represàlies. Tota una metàfora del que estem vivint és que des d'Europa ens arribin veus com les de Guardiola en resposta al diari ARA per felicitar la classe política ara que hi ha data i pregunta. O que des de Memphis Marc Gasol no tingui problemes a acostar-se al dret a decidir conversant amb l'Albert Om a El convidat.

Arriba el moment de la veritat, en què tota la societat es mullarà per una opció o per una altra. Fins ara hem sentit moltes vegades l'argument que no poden significar-se perquè a) l'opció d'una selecció catalana reconeguda era massa llunyana i la tria era un brindis al sol, o b) els patrocinadors, les beques públiques o l'explotació de la imatge no hi entenen, de compromisos polítics. D'una manera o altra, el que succeirà el 2014 ens retratarà a tots plegats. Fins al moment, els que ho han fet a favor de mantenir l'estatus actual han tingut zero problemes, mentre que Àlex Fabregas, Roser Tarragó o Oleguer podrien explicar com es viu a l'ull de l'huracà d'una caça de bruixes mediàtica.

Abans de final d'any celebrarem un altre partit de Catalunya amb una fórmula, la dels partits de costellada de Nadal, que cada cop perd més sentit. Són escenes d'un altre temps que ja està superat. Ara arriba el moment de saber què opina tothom de veritat, davant del moment decisiu. Ni per estigmatitzar ningú, ni per posar-lo als altars. Com un exercici de salut democràtica. Com ho farà la resta de la societat en què viuen, malgrat que sovint sembli que estan instal·lats en una bombolla. A alguns com Puyol els arriba tard per una qüestió biològica, però d'altres com Sergi Roberto, Bartra i Deulofeu potser sí que podran triar entre dues seleccions.

stats