26/03/2013

De Mèrida al Carmel

2 min

Era el primer acte del mandat. De les primeres fotografies després de la presa de possessió. Sandro Rosell assegut somrient al costat del vicepresident Vilarrubí al despatx de l'aleshores president de la Junta d'Extremadura, el socialista Fernández Vara. Eren altres temps, abans de la tramuntanada que va omplir de gent i d'estelades els carrers de Barcelona en l'última Diada. Uns temps en què la candidatura que va guanyar les eleccions havia festejat sense dissimular els socis d'Espanya presentant-se com el pas enrere en el terreny polític, en contrast amb l'independentisme desacomplexat de Laporta. Uns mesos abans que Fernández Vara competís per ser l'ariet de la demagògia anticatalanista. Un gest histriònic per fer-se perdonar. Un error.

Dos anys i mig després, la setmana passada, el president del Barça es feia una altra fotografia. De bracet amb la Fundació del Club, amb la Plataforma per la Llengua i amb les lliçons apreses del primer terç de mandat, Rosell es presentava al barri del Carmel per adreçar-se a un grup d'escolars fills de la immigració. Tots els nens es van identificar com a seguidors del Barça. Participen del programa Amb el català xuta i gooool , impulsat per la societat civil i articulat a través de la Fundació del Club. Rosell va fer un discurs en què els subratllava l'estreta vinculació entre la llengua catalana i el Barça (insisteixo: a nens del Barça fills de la immigració que participen en un programa per introduir-se a la llengua del país a través de l'esport). L'exemple va ser Hans Gamper, que va aterrar a Barcelona sent suís i que va fer el recorregut fins a convertir-se en Joan Gamper.

Òbviament el que Laporta titllava de "caverna mediàtica espanyolista" va tardar un nanosegon a fer-ne polèmica. També va rebre foc amic . El cas és que el club ha virat dels seus plantejaments inicials, aquells que van idear el viatge a Mèrida, cap a una implicació més o menys visible en el procés que viu Catalunya. El Barça és la marca més notòria i l'altaveu més gran que té Catalunya i ara mateix avança en sintonia amb el que demostra sentir la majoria dels ciutadans del país, tot i que molt sovint ho fa contra el que pensen individualment alguns directius. Ho tornarem a notar el dia de Sant Jordi, com va quedar palès al primer clàssic de Lliga.

Una qüestió tan transcendent per a tots plegats hauria de quedar fora de les petites misèries domèstiques, on ja hi ha altres motius de controvèrsia. O no és objectivament millor anar de la mà de la Plataforma per la Llengua i la societat civil que seure al cau de Fernández Vara?

stats