Ja ho hem dit alguna vegada en aquest espai però toca tornar-hi: si arribem a vells serem molt pesats repetint per activa i per passiva que nosaltres vam veure jugar Messi. Difícilment n’hi haurà un altre d’igual. Ell sol està aguantant un Barça en transició, mantenint-lo viu al tram final de les tres competicions. Del seu talent, però sobretot del seu orgull competitiu, va sorgir la victòria de diumenge. Messi va aconseguir que el món segueixi igual que els últims anys. O sigui, amb el Barça imposant la seva llei a Chamartín.
L’expansió del crac ho tapa tot. Messi es va sobreposar a les mancances de la direcció esportiva expressades en els dèficits defensius en un partit de la màxima exigència. Repassar els dos primers gols del Madrid deixa en evidència moltes de les coses que es van fent malament els últims tres anys. Però tenir el dorsal 10 motivat i en estat òptim esdevé una autèntica assegurança a tot risc. ¿Que Neymar no està a l’altura de les expectatives? Messi apareix per esmenar-ho, tal com va succeir en la jugada que s’inventa l’argentí al segon gol blaugrana. I quan el Tata triga a intervenir en el joc per corregir posicions i adaptar-se a l’evolució del matx, el crac i Iniesta mantenen la capacitat d’intimidació a l’espera dels reforços de Pedro i Alexis. A més, una altra situació errònia esmenada. Si la FIFA concedeix el caprici de la Pilota d’Or a Cristiano Ronaldo, Messi espera el partit clau de la Lliga, amb tot el món mirant, per recordar a tothom qui és el millor. Hat trick, trinxa el rècord d’Hugo Sánchez al santuari madridista, i cap a casa. Fins i tot ha fet oblidar el referèndum del Nou Camp Nou.
Ara que entrarem en el període delicadíssim de les negociacions per a la renovació del contracte del jugador nascut a Rosario, la celebració dels gols al Santiago Bernabéu suposa un gran auguri. I el partit de diumenge contra els homes d’Ancelotti desactiva els que hagin tingut la temptació o el somni humit de recaptar 250 milions d’euros posant al mercat la joia amb més valor de la casa. La conclusió que ens deixa el clàssic és que Messi està disposat a seguir i manté qualitat i gana per concedir-l’hi. Ara bé, és imprescindible no esperar més i tornar-lo a rodejar d’uns socis al camp que el protegeixin i catalitzin l’expressió del seu talent. Ahir se’n va sortir sol. Segurament els argentins confien que pugui fer el mateix al Mundial del Brasil amb una selecció albiceleste més aviat pobra de recursos. Però la temporada que ve ha de ser una altra cosa.
