15/05/2012

Models de comportament a l'estiu

2 min

Podríem omplir l'espai d'aquesta columna només amb el nom dels futbolistes que ja han sortit o que sortiran presumptament relacionats amb el Barça. Dues obvietats: la majoria no vindran i els que s'acabaran fitxant segur que els trobem en aquesta llista imaginària. Com cada estiu conflueixen molts interessos en la pressió als que prenen les decisions perquè incorporin grans estrelles de les que il·lusionen tan bon punt se'n sent parlar. Pressions internes i externes.

El mercat de fitxatges ens portarà per camins inescrutables i segur que hi haurà sorpreses i cops d'efecte que ens faran córrer a tots. Ara bé, potser hauríem d'aproximar-nos a l'època de les transaccions del futbol amb la modèstia que s'ha instal·lat en gairebé tots els àmbits del nostre dia a dia. Vaja, que una possibilitat que no hem de descartar és que el Barça no faci cap gran moviment en el gran basar en què es converteix el futbol des d'ara i fins al setembre. El club està instal·lat en l'austeritat per convenciment i no per tàctica. A partir del 26 de maig comença l'era post Guardiola - Tito Vilanova, i només una exigència del nou tècnic o una necessitat d'avalar l'aposta amb una operació impacte faria moure el plantejament inicial de moderar la despesa. A més, hi ha el factor coherència. El Barça no es pot permetre enviar missatges equívocs, com sortir al mercat i superar la xifra invertida per Cesc per comprar un lateral esquerre, la principal necessitat abans que comenci el ball. L'esquema canviaria només en cas que hi hagi una sortida d'algun jugador important. Si el nou entrenador considera convenient prendre decisions doloroses i obrir la porta a jugadors fins ara indiscutibles, això aportaria diners a la caixa i permetria pensar en un cromo dels de primera línia. Tot això a partir de l'endemà de la final de Copa.

No és el model del Barça. Qui ha basat el seu èxit (?) en una vedet anual és Florentino Pérez i el Madrid. Incorporar complements i no una gran estrella sí que serà un indici de feblesa per a algú que ha gastat una fortuna per fer-se fotografiar any rere any al costat del crac del moment i de Di Stéfano. El model del Barça passa per integrar amb garanties la generació que truca a la porta després de cremar etapes a La Masia i al Mini (els Montoya, Bartra i companyia). I després buscar complements. Sembla senzill però no és poca cosa. Només cal veure les dificultats que tindrem com a societat per aconseguir el mateix amb la generació de joves sense futur per la crisi.

stats