LA PÀGINA BORDA

Neymar a Zuric

Hi ha arribat per quedar-s’hi. A Neymar li passarà el mateix que als periodistes que cobrim habitualment la gala d’entrega de la Pilota d’Or a Zuric. De tantes vegades que hi anem ens coneixem els topants. Neymar acabarà saludant la gent de l’organització que veu any rere any, i demanarà la mateixa habitació a l’hotel on els instal·la la FIFA al costat de la Fira de la ciutat suïssa. Està cridat a participar de la dinàmica que han mantingut Cristiano i Messi des del 2007. Sempre a la fotografia dels tres millors del món. Ben a la vora de Messi mentre l’argentí estigui a primer nivell, i en paper protagonista quan li arribi el moment. Paciència.

Diumenge la directiva del Barça va tirar endavant un exercici similar al que va fer la CUP. Sense pràcticament res en comú, es va recloure en un recinte esportiu (La Masia) per prendre decisions transcendents. El govern del Barça va aprovar el pla estratègic per als pròxims cinc anys de legislatura. El full de ruta es pot maquillar de moltes maneres, com ara dient que ha de garantir l’excel·lència esportiva, però en realitat hi ha una decisió estratègica, estructural, que cal prendre: garantir la continuïtat de Neymar. Això sí, fer-ho infinitament més bé que en el moment del seu fitxatge. En l’horitzó hi apareix un risc important i una complexitat difícil de resoldre. El risc és que alguns grans clubs intentin atraure el brasiler aprofitant el malestar que li genera l’alè al clatell de l’Agència Tributària espanyola. La temptació de repetir un cas Figo serà difícilment resistible per al Florentino Pérez més assetjat i enrocat de la història. La complexitat rau en el laberint judicial que hi ha al voltant del seu fitxatge. Si hi ha conseqüències econòmiques contra el jugador, qui les ha d’assumir? ¿És el mateix una sentència en contra al Brasil que a l’Audiència Nacional? Preguntes encara sense resposta.

Amb el tema Neymar resolt, hi ha garanties per arreglar la resta de qüestions que han quedat aprovades al pla estratègic del Barça. Sota el paraigua del trident, dels anys que li quedin a Messi en la seva condició d’extraterrestre, i mentre esperem l’arribada del futur crac coreà, s’ha de treballar perquè la màquina generi els ingressos necessaris per pagar la festa i perquè el futbol base torni a fabricar productes de qualitat. Quan li arribi l’hora de liderar, Neymar necessitarà uns companys de viatge de garanties. I el Barça no els pot comprar tots a preu de mercat. Si no els fabrica, no els tindrà. A tots ens agrada massa anar cada any a Zuric.