21/02/2012

Preguntes per a temps d'incertesa

2 min
Preguntes per a Temps d'incertesa

L'esforç va ser titànic. Mentre esclatava el pitjor de la crisi, quan tots estàvem més pendents de la prima de risc que del mercat de fitxatges i es consumava el pet de la bombolla immobiliària, el Barça esgarrapava 80 milions d'euros per a les dues operacions que el cos tècnic considerava imprescindibles. No eren capricis. Cesc i Alexis han esdevingut claus per mantenir la tensió competitiva, (r)evolucionar el joc de l'equip i mantenir viva la flama de la gana. Aquells dies de calor i negociacions encallades, la impaciència va tensionar les relacions entre junta directiva i cos tècnic. Amb el desgast de les negociacions amb l'Arsenal (un club acostumat a finançar-se a costa de les urgències barcelonistes) i amb la família Pozzo, Rosell, Bartomeu i companyia van pensar una oferta que creien de sentit comú. Guardiola potser s'avindria a renovar dues temporades per correspondre a l'esforç. Vindria a ser un empat. L'un trencaria la norma sagrada de renovar any a any i els altres violarien la sacrosanta austeritat. No way.

Han passat els mesos, la crisi econòmica avança i el calendari ens assenyala que el 30 de juny s'acosta perillosament. A aquestes altures els últims anys ja sabíem que tindríem una monodosi més de projecte Guardiola. Ara ha demanat més temps, dubta, però els seus "caps" li han concedit "tot el temps" per decidir. Això de portes enfora. Als despatxos es fa difícil amagar la inquietud, el malestar i l'evidència d'estar amoïnats per no saber el futur immediat. A més, en tot aquest complex engranatge no hi falta qui administra els beneficis que es generen d'una comunicació deficient entre les parts. La bona notícia per a tots és que Messi i la resta de l'equip han decidit deixar clar el seu missatge amb una nit com les d'abans.

Són temps per desconfiar dels aprenents de bruixot que es dediquen a interpretar signes per aventurar una decisió de Guardiola en els seus gestos. En massa casos,estem davant d'auguris interessats o de fiabilitat equiparable als professionals de l'engany que habiten a les graelles televisives de matinada. La fórmula del futur és només al cap de l'alquimista. I la intenció és administrar-la en funció dels ritmes que li siguin més convenients.

Com que no hi ha certeses el millor és fer-se preguntes. La primera: ¿coincideixen a aquestes altures de la pel·lícula els ritmes convenients per a Guardiola amb els idonis per al club? Possiblement sí. Resultarà intel·ligent no encomanar-se de la pressa / pressió mediàtica que acompanyaran dues setmanes amb només partit el diumenge. Més qüestions. ¿Això pot durar fins a l'estiu? Oficialment sí, i no hi haurà cap manifestació en sentit contrari. Ara bé, en algun moment el club com a estructura haurà de fer palès a dins i a fora quina idea té. I aplicar-la en base a la seva conveniència. Una última pregunta. Ja sabem com actua Guardiola quan ha volgut seguir un any més. Com actuaria en cas contrari?

stats