La primera jornada del primer dels judicis més esperats del nostre accidentat present ens ha deixat unes quantes coses clares. El jutge no permetrà un xou polític, no vol que la sala es converteixi en un escenari ple de fang perquè les faccions de la guerra civil blaugrana s’embrutin el cos mentre s’estiren els cabells amb senyors amb toga pel mig. El Sálvame, a Tele 5. A la seva sala vol anàlisis estrictament jurídiques, i el procés s’assemblarà més a una inspecció de l’Agència Tributària que no pas a un capítol de Perry Mason. Les parts litigants no han de convèncer amb discursos barrocs, al titular del jutjat l’hauran de convèncer amb balanços, auditories... amb números.
En aquest sentit, el president Bartomeu s’ha deixat aconsellar. El seu paper ha sigut el d’aquell senyor que passava per allà i que deixava fer a la gent experta. Resulta fàcil imaginar una reunió de l’equip jurídic de treball els dies previs al judici. “Si et pregunten d’un tema complicat... tu no hi participaves, que li preguntin a Javier Faus, que és l’home que hi entén i que ve l’endemà”. Aquest esquema s’ha reproduït constantment durant les dues hores i mitja que el president Bartomeu ha estat sol davant l’amenaça per a l’estabilitat que suposen 15 advocats disposats a preguntar directe a la jugular.
Segurament es tracta de la millor estratègia per sortir reforçats com a junta directiva d’una de les patates calentes del front judicial. El que passa és que també té algun efecte col·lateral que segur que el president ha valorat. Bartomeu ha estat davant el jutge responent que no hi ha participat, que no ho sabia, o que no recordava detalls essencials de les operacions més transcendents del club en l’última dècada. Perfecte per a l’estratègia de defensa (o d’atac), però ni els seus homes de confiança tenen clar que això hagi projectat una imatge de líder ferm, d’aquells que té el club al cap.
Aquest paper correspondrà a un teòric secundari. Javier Faus s’asseurà davant els 15 franctiradors amb toga amb tots els detalls al cap. Ha quedat demostrada la seva capacitat oratòria en moments delicats i, més enllà d’alguna relliscada (“Qatar, una monarquia autoritària però tolerant”), és el valor més segur en una situació com aquesta. Fora dels jutjats, la previsible exhibició dialèctica de Faus avui el reforça per si d’aquí quan sigui s’obre la cursa per a la successió. Ell que és un home de gestió financera, avui farà una bona inversió de futur.
