LA PÀGINA BORDA

Recuperar el relat

Un dels cavalls de batalla en la reunió decisiva per a la investidura del president Puigdemont, divendres a la nit a l’Hotel Catalonia, va ser la construcció del relat. Qui dels dos negociadors, Junts Pel Sí o la CUP, s’encarregava de construir la història de l’enèsim moment històric del Procés. L’admissió d’errors que hem sentit des d’aquella trobada de divendres a la nit té molt a veure amb la construcció del relat. En el nostre àmbit, el Barça ha renunciat a controlar el relat dels últims mesos. Segurament, èbria de tranquil·litat pels dos mesos més estables dels últims anys, la institució s’ha parapetat darrere el trident i els bons resultats de l’equip. Ha cedit la condició de portaveu del club als jugadors, als seus community managers i a l’entrenador, que protagonitza dues conferències de premsa setmanals.

Mentrestant ha anat passant de tot. El front judicial es reactiva perillosament a l’Audiència Nacional, on aviat veurem desfilar Neymar. S’ha instal·lat en l’ambient una expressió inacceptable, nacionalbarcelonisme, sense que ningú hagi aparegut a l’escena pública per establir el relat propi. S’ha escalfat un derbi amb guerra de guerrilles al túnel de vestidors. I ja ningú recorda que al mes d’octubre hi havia un deadline inalterable per introduir el patrocinador a la samarreta perquè la fabricació a can Nike no se’n ressentís. No és cap secret que segueixen les negociacions amb els interlocutors de Doha però des de l’assemblea de compromissaris frustrada hem sentit ben poc els representants electes del club. Sabem del FC Barcelona institució per la llarga llista de comunicats, a vegades contradictoris, que hem anat rebent. I només hem sentit el president Bartomeu després del partit del Granada. L’atzar li va jugar una mala passada perquè es va decidir a fer declaracions just en el mateix moment que Artur Mas compareixia per fer l’anunci més esperat de l’any. El súmmum és quan una piulada del compte oficial del club felicitant el president acabat d’investir al Parlament de Catalunya esdevé una polèmica a nivell nacional (espanyol). Si fins i tot el president de la LFP s’ha permès el luxe de renyar el Barça per haver complert el protocol i haver felicitat públicament “ a quien quiere romper España”.

El Barça té el control de la pilota al camp i assumeix la iniciativa en el joc. De moment, enlloc més, perquè ha cedit el control del relat a altres agents. Entre jutges, poders mediàtics, community managers i gent estranya ha desaparegut del mapa. Ja tornarà. Ha de tornar.