La rivalitat recuperada
Hi ha tota una generació de joves seguidors del Barça que han crescut en plena indiferència respecte a l’Espanyol. Han sentit els seus avis i potser els seus pares parlar de les batalles futbolístiques amb el rival ciutadà, però aquesta generació no ha alimentat sentiments d’hostilitat cap a l’Espanyol. Amb la globalització i la consolidació del Barça, els més joves del Camp Nou s’han ocupat més de Mourinho, del Chelsea, d’Ibra i dels viatges a Berlín, Roma o París que de valorar una victòria a Montjuïc o Cornellà. Mentrestant, vist des de la distància, la rivalitat històrica s’ha conservat més inalterable a Can Perico que a l’imaginari culer.
M’agradaria pensar que això canviarà a partir del partit de dissabte. Més que canviar, que tornarà al que ha sigut sempre. Accepto els pals que cauran però a mi em va agradar la valentia de l’Espanyol. Per guanyar un equip que et triplica el pressupost i amb estrelles com Messi, Suárez i Neymar toca triplicar la intensitat i multiplicar per mil les ganes i la motivació. El derbi va ser derbi per a l’Espanyol, mentre que el Barça no ho va diagnosticar bé fins després del descans. M’agrada que els jugadors del Barça estiguin picats i amb ganes de venjar-se dimecres de la petita humiliació de dissabte. M’encanten les discussions a la redacció amb el Xavier Palau o el Dani Ballart, els míssils argumentals del Xavier Fina, les converses de bar entre amics i companys d’oficina. Una ciutat com Barcelona i un país com Catalunya es mereixen tenir disputes locals que alimentin el que envolta els partits de futbol. I respecto molt el compromís amb l’Espanyol de jugadors com Álvaro, que es va bregar amb un mestre del codi del futbol com Mascherano. Van rascar, cert, però algú esperava una altra cosa? L’àrbitre va ser permissiu, és veritat, però a canvi el derbi ha sortit del bagul on l’havíem desat l’última dècada per centrar portades i obrir informatius.
El camí que s’obre és interessant, ara que l’Espanyol té nou propietari i més possibilitats econòmiques. Serà divertit. Només un doble retret. Els crits racistes que han detectat les televisions mereixen que l’Espanyol actuï contra els individus que els van proferir sense criminalitzar la grada sencera. I el terme nacionalbarcelonisme està fent fortuna però té unes connotacions inacceptables. Els independentistes l’hem sentit massa vegades gratuïtament per traslladar-lo ara al futbol. Ben tornada rivalitat.
