El Wigan hauria pogut sortir de Stamford Bridge amb 3 punts valuosíssims per a la permanència, però l'àrbitre del partit va veure posició legal en un fora de joc clamorós previ al primer gol del Chelsea. Robert Martínez, el lleidatà que pilota el miracle del Wigan, va denunciar a cop calent el "robatori", però l'endemà no es va estranyar gens de rebre una trucada del Sánchez Arminio anglès, el senyor Mike Riley, demanant-li disculpes pels errors arbitrals i les seves conseqüències. Tampoc va ser una sorpresa per a la plantilla del Tottenham veure Martin Atkinson rondar pel vestidor local de Wembley diumenge a la tarda. L'àrbitre havia concedit un gol a Mata tan il·legal com el del Chelsea contra el Wigan, però no va tardar ni una hora a buscar el perdó dels afectats in situ . No provin de comparar aquesta manera de funcionar amb la Lliga espanyola perquè resulta dolorós.
El Barça s'enfrontarà demà a un equip veterà conscient que viu la seva última oportunitat de conquerir la glòria europea. Si el futbol tingués un punt de justícia, aquesta generació dels Lampard, Terry, Drogba i Cole haurien de retirar-se amb una Lliga de Campions. Una relliscada a Moscou i una genialitat d'Iniesta ho han impedit fins al moment i ara tenen coll avall que el millor equip del món els deixarà amb la vitrina buida. Acostumats com estem a l'ambient enrarit del nostre futbol des de l'arribada de Mourinho, es fa estrany que a Londres no hagin apel·lat al greuge d'Ovbrebo, l'àrbitre noruec a qui responsabilitzen de l'eliminació europea aquella nit que sant Andrés de Stamford Bridge va ser beatificat.
Potser aquesta tarda Di Matteo farà servir la carta del greuge pendent per pressionar la UEFA abans de rebre el Barça. Si ho fa serà un bon indici per al Barça, perquè deixarà en evidència la desesperació davant la batalla tàctica. A més, el que ha demostrat fins ara la classe dominant del vestidor blue és que la seva prioritat és neutralitzar el Barça. Que el que volen és posar la cirereta a la seva carrera, guanyar la Champions i que el mutimilionari que els paga obtingui algun retorn dels diners que ha enterrat al camp.
Si Di Matteo no recorre a aquesta tàctica, ens trobaríem un escenari en què l'última referència a Ovrebo seria la d'un Mourinho que es fica on no el demanen. Però esclar, el dia que el va esmentar acabava de perdre dolorosament (el dia del " por què?" ) i ara l'objectiu del Chelsea no és buscar excuses sinó omplir un museu en què la peça més buscada ara és l'abric que els va deixar l'Special One.
