'The walking dead'
Apunt d'arribar a l'equador del mandat, amb la Lliga al sarró i amb la ferida per l'eliminació europea en procés de cicatrització, ens podem plantejar algunes preguntes. Per exemple: ¿Sandro Rosell té oposició? Si per oposició entenem un col·lectiu organitzat, ben finançat i encarat a l'objectiu de preparar l'assalt al poder en els pròxims comicis, estarem tots d'acord que això no es produeix. Atomitzat el laportisme, dividit en faccions pel foc amic que es va disparar en la batalla per la successió, els més notables en l'activisme tenen l'espasa de Dàmocles de l'execució dels avals sobre els seus patrimonis personals, i l'acció de responsabilitat de camí. Amb aquest panorama només l'agitació obstinada d'Agustí Benedito, segon en les últims eleccions, aglutina una mica els més sensibilitzats contra l'acció de govern. El cert, però, és que ara per ara des dels despatxos del poder no es percep Benedito com una amenaça real a curt termini.
Més preguntes. ¿El dia a dia de l'acció de govern és plàcid? Si ja hem convingut que no hi ha oposició, hauria de ser un passeig similar al de Florentino Pérez a Madrid. Florentino ha fracassat en les seves apostes però exerceix un control tan gran sobre l'entorn a través del seu poder de tota mena que té menys opositors disposats a jugar-se la cara que Kim Jong-un. Però no, la sensació que transmet la junta directiva blaugrana és la contrària. La sensació de sentir-se permanentment en el punt de mira de conspiracions mediàtiques i de tota mena que es fan i es desfan a la ciutat. Percebre fantasmes a cada racó. Amenaces de tempesta a cada previsió meteorològica.
Última qüestió. D'on pot venir l'amenaça sobre l'equip de govern? El projecte Rosell es va anar cimentant en la barricada de l'oposició silenciosa al règim Laporta. Van disposar de molt temps per organitzar-se. Van recollir complicitats. Interessats o no, aquells dies molta gent d'àmbits diversos s'acostava al nucli que movia els fils. Alguns, pocs, per militància. Altres, uns quants, moguts per l'enemistat amb Laporta. Hi havia un tercer grup mogut per l'especulació. Gent disposada a invertir temps i diners en una promesa més o menys explícita d'obtenir gratificacions a partir del desembarcament al club. D'aquest últim col·lectiu n'hi ha que han complert les expectatives. No tots. N'hi ha molts que no. Al club no hi ha cabut tothom.
Aquesta és l'amenaça real per al poder. Que els que s'han cansat d'esperar una trucada, el que encara recorden la promesa que se'ls va fer, surtin del cau i s'alcin com zombis de The walking dead . Atents.
