Un pot creure en les casualitats, però normalment les coses que passen tenen un sentit tot i que a vegades no se’n descobreix la coherència fins al cap de molt temps. Casualitats com les de les últimes hores. Josep Maria Bartomeu va donar ahir el tret de sortida a la transformació del club per convertir l’estructura executiva heretada en un instrument útil i a la seva mida. Un tsunami intern per fascicles que provoca malsons en alguns dels més ben situats als despatxos de poder dels últims 4 anys. Precisament un dia tan assenyalat, dos membres de la seva junta directiva decideixen abandonar el vaixell.
Òbviament s’esgrimiran arguments d’índole personal per aigualir el que en una altra circumstància seria una crisi majúscula. Segurament aquest tipus d’arguments són certs en el cas de la directiva Pilar Guinovart, que fa setmanes que envia senyals d’esgotament (la seva entrega a la feina fosca d’atenció al soci mereixeria un reconeixement més notable). El cas d’Eduard Coll presenta diferències notables. Coll és un advocat laboralista que ja va tenir relació amb el Barça en la convulsa operació del fitxatge de Javier Saviola. No li poden haver sorprès les convulsions institucionals del club ni l’han de superar els riscos legals que pesen sobre els membres del consell directiu del FC Barcelona. Avui coneixerem els seus motius perquè enviarà un comunicat, però no sembla forassenyat especular que, tant per la seva formació professional com pel seu coneixement del club, deu haver detectat una amenaça futura a mitjà termini. Coneixent la seva trajectòria, si algú és capaç de detectar-la abans d’hora aquest és Eduard Coll.
Ni Guinovart ni Coll conviuran amb el nou director gerent, Ignacio Mestre. Sembla un càrrec residual però suposa la base sobre la qual ha de construir Josep Maria Bartomeu en el moment en què ha donat el tret de sortida de veritat al seu mandat. Queden dues temporades i el president canvia per sota. Per sota de Zubizarreta ha arribat Luis Enrique, que pren les decisions del dia a dia i que ha adequat els plans del director esportiu a la seva personalitat. Per sota del director general, l’autèntic poder ocult del club, arriba un executiu de la confiança estricta del president. Internament el Barça sembla un ministeri. Fins ara el cap dels funcionaris ha governat sense que ningú el molesti. Per art i gràcia del president Bartomeu, s’instal·la des d’avui la bicefàlia.
De vegades les casualitats fan que sembli un accident el pla inicial que un tenia marcat.
