Mirin un partit qualsevol del Mundial i, si el joc els hi permet, observin les publicitats estàtiques. Hi trobaran marques de tota la vida com Adidas al costat de la imatge de companyies de països emergents com la Xina o els estats del golf Pèrsic. Facin el mateix exercici amb un partit de la Lliga de Campions. Les multinacionals del món occidental que han resistit el tsunami de la crisi han hagut de cedir una part de l’aparador als diners que arriben, per exemple, dels hidrocarburs russos que gestiona Gazprom.
Apliquin el mateix esquema al que passa al nostre país. Endeutats com estem, els catalans i l’estat espanyol ho hem posat pràcticament tot a la venda. El poder públic i els castigats propietaris privats han posat preu al 99% dels seus actius per tornar el deute que es va generar en els anys en què lligàvem els gossos amb llonganisses. Discretament, els fons d’inversió del nou món -arribats de les mateixes àrees geogràfiques que Fly Emirates o Gazprom- compren a baix preu aprofitant la situació i dissenyant un futur en el qual estaran ben posicionats quan l’economia rebroti de veritat.
El Barça no escapa d’aquest panorama desolador. Els números de Faus sempre han parlat d’un deute estratosfèric en assumir el poder, el 2010, i si fem cas als comptes que ha anat presentant aquesta junta, el deute bancari s’acosta a límits més o menys raonables. ¿Ha estat un miracle econòmic? Home, no. El Barça hi ha posat poca imaginació i molts recursos. La directiva ha quadrat els números superpoblant la samarreta amb logos comercials. L’Unicef ha estat relegat a la part baixa de l’esquena; Qatar governa el pit, la graderia i la façana de tribuna; Nike s’ho mira des d’una posició privilegiada; Intel paga una milionada per ser al revers de la samarreta, i ara els electrodomèstics turcs Beko presidiran la màniga.
Ha resultat efectiu. Els números ho demostren. Però també ha suposat una pèrdua per a la imatge internacional del club, catalitzada per l’afer Neymar i els problemes de Messi amb l’Agència Tributària. La fórmula Faus sanejarà els comptes oferint plataformes d’abast mundial com el Barça a marques comercials com Beko. Caixa cobri. Malauradament, no sabrem mai què hauria passat en cas de mantenir l’Unicef a la samarreta i explotar la singularitat del “Més que un club” amb marques que s’hi volguessin associar de manera indirecta.
