El camp de nova planta
Contra la maqueta de colors de Foster i tot el que representava, l'opció més raonable era apostar per una remodelació en profunditat de l'estadi i no per un projecte megalòman . La primavera-estiu del 2010, amb Guardiola governant amb mà de ferro la singularitat de la Ciutat Esportiva sense permetre que els tentacles del club hi entressin, la qüestió del patrimoni del club va tenir el focus a sobre en el procés electoral. Eren dies ja llunyans en què el candidat favorit menystenia les dimensions faraòniques del que havia presentat l'arquitecte britànic. L'aposta electoral era eliminar la quimera d'un nou camp i apostar decididament per una remodelació a fons de la construcció de l'arquitecte Mitjans. Més barat, més pràctic, menys ambiciós, menys marge per a desviacions de diners. Això van refrendar els socis del Barça de manera majoritària el 15 de juny del 2010.
Tres anys després, la voluntat del consell directiu ha virat tan exageradament com l'orientació que acabarà tenint el nou estadi (si no hi ha novetat, es construirà al mateix lloc però variant-ne les coordenades). Discretament s'han fet moviments per fonamentar el procés. S'ha viatjat lluny, allà on hi ha diners i on l'aixeta del crèdit no està eixuta. S'ha parlat informalment amb les instàncies polítiques adequades per evitar que el procés s'encalli en el fang on han mort altres iniciatives similars. La maquinària està greixada. Fins i tot el president ha sortit a escena per enviar un missatge d'estabilitat als inversors, amb l'anunci que optarà a la reelecció quan, en teoria, falta més de la meitat de mandat. Ja se sap, el diner no vol soroll i estem davant d'un moviment que tindrà unes xifres multimilionàries d'inversió. Hi ha motius de pes. Els ingressos per drets de televisió patiran una queixalada significativa en les pròximes temporades i els clubs de la dimensió del Barça s'han d'espavilar per trobar fonts de recursos alternatives per competir amb les grans fortunes acabades d'arribar al planeta futbol.
Amb Neymar al sac i ben lligat abans que arribin les altes temperatures, de cop i volta l'estiu torna a ser dels normalets en el terreny esportiu. En l'institucional, els mesos calorosos serviran per preparar l'escenari amb discreció i escenificar el traspàs de remodelació a construcció de nova planta. Hi ha una assemblea de compromissaris, un possible referèndum. Al cap i a la fi, els èxits esportius consagren jugadors i entrenadors. El projecte del camp és dels que fan passar a la història el president que els pilota.
