Hem vist de tot sobre la gespa. La màgia de Romário, la potència sobrehumana de Ronaldo, la plasticitat riallera de Ronaldinho, i ara gaudim de la condició sobrehumana de Messi. El culer ha sentit orgull en veure el rendiment dels seus jugadors més il·lustres. Els astres que han marcat la història moderna del Barça també ens han deixat imatges de tota mena fora del terreny de joc. Escenes que algunes vegades han avergonyit el barcelonisme, tant com l'han enorgullit amb la samarreta posada. Els representants de Ronaldo fugint de les oficines de Núñez i Navarro en direcció a Milà a fer caixa-cobri , Ronaldinho amagat al gimnàs o perpetrant música brasilera amb una màscara a l'escenari del Bikini o el Romário post Mundial dels Estats Units. Recentment hem vist Messi entrar als jutjats de Gavà per declarar per un presumpte frau contra Hisenda. És massa aviat per avançar el futur, però tot sembla indicar que Neymar ha decidit emprendre un altre camí, allunyat del soroll. No hi ha constància de si als cracs brasilers que l'han precedit els van aconsellar bé. Probablement sí. El que sí que sabem és que si els consells van existir no en van fer cas. La diferència amb Neymar és que escolta. Dissabte va marcar i Dani Alves va córrer a fer una mena de ball de celebració. Segur que l'han fet mil cops en la intimitat, la pista de ball o amb la samarreta groga del Brasil. Però Neymar va defugir el ball. I amb el ball, va passar de la fotografia, la imatge per a tots els informatius de televisió i, com diria el Tata, la crisi setmanal.
Estem davant del primer crac 2.0 del futbol que ha estat capaç de fer un intel·ligent pas enrere. Ni rastre de la cresta, expressió en català només aterrar, cap protesta per les injustícies arbitrals, somriure davant les campanyes contra la seva imatge, cap declaració altisonant, regalant assistències als companys... I això sí: Messi és Déu Nostre Senyor, de manera que només ocupa la posició de fals davanter centre en situacions extremes perquè el titular de la plaça no se senti amenaçat. L'estratègia és impecable per a una primera temporada. Et garanteix una bona entrada en un club complex, una afició exigent i un vestidor difícil, per dir-ho suaument. En partits com el de dissabte comencem a advertir el potencial que tindria un Neymar deixat anar. Si vol ser el millor del món, algun dia l'haurem de veure alliberat de tots els frens. Potser l'any que ve.
