Uns dies a Manchester serveixen per veure les coses en perspectiva. Van bé per entendre els moviments de fons del món del futbol en un entorn de transformació. Confirmem que seguim líders en clima i en hores de sol durant el dia però que el lideratge esportiu i institucional dels clubs del sud d’Europa està amenaçat per l’aparició d’una nova classe emergent que es mostra insolent amb els aristòcrates acomodats. El City, el United o qualsevol dels grans anglesos són la fotografia del que el Barça pot arribar a esdevenir algun dia si afronta el seu imprescindible procés de modernització pendent. El City s’està convertint en una màquina perfecta de gestió en ple procés d’expansió i amb una estabilitat notable. Inverteixen en futur, construeixen uns equipaments esportius per sembrar planter i han obtingut el vistiplau polític per reformar l’estadi. Si mirem a casa, el Barça des de dins s’assembla més a un ministeri que al que la gent s’imagina al back office de la nostra marca més internacional.
Uns dies a Manchester serveixen per veure’ns des de lluny, a distància del brogit quotidià. Aquí a Anglaterra observen el dia a dia del més que un club amb el nas arrufat per un soroll informatiu que traspassa el Canal. Aquí no entenen res i els preocupa especialment el cas Neymar perquè posa en evidència com funciona l’enginyeria financera del mercat de fitxatges.
Uns dies a Manchester et permeten entendre una mica més el rival del Barça d’avui. Tanta pluja permet reflexió i contacte amb els fans entre pinta i pinta de cervesa. El xeic Al-Mansur els ha injectat milions d’euros i confiança en el futur però ni Soriano, ni Txiki ni Pellegrini han aconseguit canviar la mentalitat col·lectiva. Se senten encara un club petit. Fins a l’inici del partit encara estan impressionats per l’arribada d’un primer espasa com el Barça. El combat d’aquests dies ha consistit a fer-los creure que poden fer el salt per instal·lar-se a la classe business de l’univers futbolístic.
Uns dies a Manchester serveixen per assumir que aquests vuitens de final determinaran moltes coses més enllà del futur immediat. El City combatrà per rebentar els seus propis límits i el Barça per defensar la seva jerarquia contra una amenaça real. Tothom hauria de tenir clara aquesta tria, perquè el projecte del xeic Al-Mansur pot esperar un altre tren, però si el Barça baixa ara a l’andana tindrà serioses dificultats per tornar on li correspon per història i pedigrí.
Admeto que a Manchester plou cada dia i potser aquestes paraules estan influenciades pel clima trist.
