Les estretors
Entre el llegat de Sandro Rosell, ara que es compleixen dos anys de la seva renúncia, hi ha la figura de Neymar -amb tot el que implica-, l’acció de responsabilitat, el patrocini de la samarreta, el tancament de l’accés a nous socis al club i la reforma dels estatuts. Centrem-nos en aquest últim punt. Es van dissenyar unes noves sagrades escriptures barcelonistes per blindar que en el present i en el futur apareguessin juntes que malbaratessin els recursos econòmics o el patrimoni del club. Bartomeu i el seu consell directiu tenen autolimitada la llibertat de moviments -tot i que els socis els han donat suport i, per tant, han beneït la seva gestió-, i malgrat que hi ha una necessitat objectiva de reforçar l’equip. S’ha instal·lat com una llosa el dogma de rebaixar el nivell d’endeutament del club fins a nivells estatutaris econòmicament prudents, de la mateixa manera que el dogma de l’austeritat s’ha incrustat a la vida diària dels habitants del sud d’Europa. Per tant, una decisió sobirana del club pensada per protegir-lo d’excessos ara esdevé un obstacle que afecta el potencial del primer equip de futbol.
Una altra part d’aquest llegat és Qatar. La no renovació del contracte de patrocini en el calendari previst també ha tingut afectació esportiva. Si la famosa reunió prèvia a l’assemblea de compromissaris no hagués acabat com el rosari de l’aurora, segurament ara no seria tan difícil complir les peticions de l’entrenador, ja que s’hauria rebaixat el nivell d’incertesa. De fet, molt probablement Nolito ja estaria a disposició del tècnic asturià del FC Barcelona. Una possible injecció extra de diners en aquest exercici, més la garantia que els ingressos de futur es duplicarien o es triplicarien, suposaria la garantia imprescindible per allunyar el risc. Si pugen els ingressos i milloren els resultats és més fàcil reduir el deute i reforçar patrimonialment el club. Si no hi ha ingressos extres, toca contenir, retallar i evitar despeses imprevistes.
El Barça viu atrapat entre aquestes dues estretors: el límit autoimposat de deute a través dels estatuts i el terreny pantanós en què s’ha mogut el club en aquesta tardor-hivern de negociacions fallides amb el que fins ara ha sigut l’amic qatarià. Estan condemnats a obtenir els ingressos de Doha o d’on sigui. No tant per aconseguir el reforç desitjat abans de dilluns que ve quan es tanca el mercat-, com per evitar un escenari alarmant a l’estiu. Un escenari, poc probable, de fracàs en la recerca d’un patrocini ens abocaria a vendes no desitjades contra el calendari. Abans que es faci realitat l’amenaça estatutària.
