El filial com a símptoma
El pròxim president del Barça i la junta sorgida de les eleccions de l’estiu tindran com a repte majúscul, entre moltes altres situacions, redreçar el futbol base. Hi ha massa indicis que apunten que la cosa avança en la direcció equivocada i fins i tot ha retrocedit anys en algunes matèries cabdals. Massa símptomes que assenyalen que aquesta temporada està esclatant una malaltia producte de petits errors no resolts i que han anat creixent durant les últimes temporades. Els petits errors que han fet una bola grossa i ara treuen el cap a la superfície. El filial se salvarà. N’estic convençut. Si algú ha vist els últims dos partits segur que ha detectat un canvi d’actitud i una intensitat diferent. És cert que l’equip transmet una certa sensació de tremolor de cames i que no hi ha manera que s’escapi de repetir equivocacions en defensa, però Jordi Vinyals ha tocat alguna tecla que insinua un canvi en positiu. Dos empats i una imatge diferent que obren una miniescletxa per a l’optimisme.
Diagnosticar la patologia ha de ser el primer pas per pensar a redreçar el camí. Detectar les equivocacions que han semblat menors i innòcues en el moment de produir-se, però que han seguit latents fins a afectar algun òrgan vital. Els fitxatges. Durant els últims anys les incorporacions per reforçar el filial han quedat en mans de determinats elements de la direcció esportiva, que no tenien mà al primer equip. Amb Guardiola marcant la línia en els primers anys de legislatura, aquests elements de la direcció esportiva es van resignar a gestionar el filial des dels despatxos. Objectivament, no se n’han sortit. I han deixat en herència uns problemes estructurals que s’han traduït en la dinàmica negativa que estem patint als nostres dies. La gestió de les categories inferiors tampoc hi ha ajudat. De cop i volta el Barça B s’ha enfrontat a una temporada difícil sense pals de paller com Ilie, Sergi Gómez i Planas. Des de sota han pujat jugadors amb molt talent però poc preparats per al repte. Un tractament deficient de les categories més baixes esclata ara al Miniestadi.
Estàvem acostumats a mirar al Mini per imaginar com seria el primer equip. Avui només Samper i Munir (potser Grimaldo) presenten candidatura per pujar al Camp Nou. Fa uns mesos el vicepresident Jordi Mestre va sentenciar que no seria “un drama” perdre la categoria del filial. Segurament té raó. L’autèntic drama es produiria en cas de no intervenir decisivament per canviar la dinàmica general del futbol base. Salvar el B és només el principi.
