Els homes del president
El club vist des de dins sembla un ministeri. Com a mínim fins a aquest estiu. A la nòmina d’executius amb més o menys responsabilitat hi trobem de tot. La fauna inclou professionals de renom mundial (molts), treballadors eficients (uns quants), personatges de competència molt qüestionable (alguns) i algun trepa nivell Champions. Com a vicepresident, Bartomeu va patir els efectes dramàtics d’una estructura ineficient en episodis lamentables com la gira asiàtica de fa 3 estius. Com a president es va limitar a fer canvis lents sense trencar equilibris interns. I ja guanyador de les eleccions està decidit a aconseguir que el club funcioni amb una estructura que s’adigui a la seva personalitat i amb gent de confiança. Pot tardar més o menys, però, coneixent la seva constància germànica, se’n sortirà.
El poder executiu del club pivotarà en dos personatges que han arribat al club ja amb Bartomeu de president: Albert Soler i Nacho Mestre. Soler assumeix el control total de l’àrea esportiva. Sota el seu àmbit de responsabilitat hi ha des del primer equip fins a La Masia, el futbol base, els serveis mèdics i les seccions. S’ha guanyat la confiança del president i ha acumulat poder de manera gradual des que se’l va fitxar per arreglar les malmeses relacions amb les institucions esportives. A més, la seva gestió del període electoral li ha fet guanyar ascendència. Té interlocució directa amb el president perquè el vicepresident esportiu, Jordi Mestre, conviu millor amb el perfil baix. Nacho Mestre tindrà el control operatiu. És l’hereu de l’omnipotent Antoni Rossich, director general amb mà de ferro en l’època Rosell, però no disposa de tant poder. Per sota d’ells, sacsejada a l’àrea jurídica, en què el president s’assegura que governi gent de la seva estricta confiança en un departament delicat.
Bartomeu és d’aquells que no acaben de concretar mai a les reunions per reservar-se un marge de maniobra. Això explica la lentitud amb què es produeix el procés de transformació de l’estructura. En qualsevol cas, Bartomeu guanyarà un club a mida i perdrà una excusa. Els èxits i els fracassos seran ja atribuïbles a ell i ja no podrà dir que les coses venien mal dades d’abans.
